02/10/2007
Doncs si, aquesta es la paraula: atrapats, i no nomes nosaltres, per unes circumstancies o les altres la major part dels viatgers de la guesthouse estem atrapats a Bishkek. Uns perque el vol no els hi surt fins d'aqui uns dies, altres per problemes amb el visat de la Xina, altres perque no aconsegueixen localitzar l'ambaixada de Pakistan, altres perque a la Xina son festes i han tancat les fronteres (!!!) i en el nostre cas perque la climatologia adversa no ens ha permes fer el trekking d'Ala-Archa.
Val a dir que aqui, al Nomad's Home, som els mes pobrets: uns francesos fan tota Asia en bici, porten ja dos anys. Uns altres venen de l'Uzbekistan en un viatge de 8 mesos, els altres venen de Tayikistan i continuen per Xina (fent la ruta de la seda tambe) i acaben a Filipines. Aquests s'estan un any i mig...!!
Si ahir vestiem maniga curta i tota la roba ens feia nosa, avui hem hagut de posar-nos tota la roba que hem trobat (guants, polar, coll). Pero cap problema, estem visitant la capital.
Com que aquesta ciutat no te massa que oferir als turistes, hem anat a veure el mercat. Hem passat un bon mati curiosejant entre les especies, les parades de carn, les de mitjons (mai se sap) i hem dinat un dels plats tipics: laghman, una especie de caldo amb fideus, verdures i carn. De postre una magdalena de panses bonissima.
La capital es d'estil sovietic, amples avingudes rectangulars tipus escacs i verdes, molt verdes. Hi ha arbres a banda i banda de tots els carrers, cosa que fa del passejar una cosa agradable. A la zona on estan els edificis guvernamentals, tot de militars i policies amb medalles. Hem vist el canvi de guardia, al costat del monument a la llibertat, on fins fa poc encara hi havia una estatua de Lenin.
Atrapats a Bishkek
dimarts, octubre 02, 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Nosaltres sempre hem tingut aquest sensació de ser els últims micos. Quan anem tot feliços una més a visitar un país, semblant-te una barbaritat, sempre et robes els que porten 6 mesos de viatge, els que acaben de començar però en faran 12 i similars ( al Vietnam això va ser infernal, tots els Australians, Nòrdics o Nord-Americans que trobaven pensaven passar-se allà un any contra els nostres 23 dies), a vegades això deprimeix una mica.
Pero res no deté als calers aventurers.Ja recuperareu temps.Us seguirem des d´aquí en el vostre viatje,vatros no estareu sols i natros imaginarem que som a la vostra ruta de la seda.Les últimes noticies de Birmania son que les protetes quasi han desaparegut per la forta repressió i l´ONU ha enviat algú per fer el que pugui.Estarem en contacte.Anims.
Hola, som les Montses de tresoreria-recaptacio, ens hem donat d'alta per a poder-te anar explicant cosetes. De moment estem molt contentes d'haver tingut notícies tant ràpid. I no pateixis pq els altres viatgen més, nosaltres viatgem menys, però que molt menys...
T'anirem informant desde la casa consistorial.
Molts petons!!
Hola nois, aixo del blog esta molt be, aixi podem compartir el viatge amb vosaltres. Ma padrina ja m'ha dit que esteu estancats per que es festa a xina, els pobres com que en son tants, necessiten tancar el pais per anar-sen de farra. Per aqui tot be, avui tenia que caure el cel pero s'ha quedat en 30 litres m2, baig a mirar al google-eart on esta aixo de Bishtek a veure si us veig. Petons
Bishtek no em surt, pero he trobat Entrekot que esta mes al sud. Ciao
Desmanegats!! Aquí a la poli us seguim des de la distància! Recorda de tornar, sinó tal com vas dir m'enportaré la teva guixeta, ja saps qui soc no? jajaja!
Publica un comentari