De Sary Tash a Kashgar. Irkeshtan pass

09-10-07

Les caravanes que portaven mercaderies per alguns dels ramals que ara es coneixen amb el nom de Ruta de la Seda, creuaven els Pamirs per entrar en un territori encara mes inhospid, dominat per ordes de guerres de tribus mongols. En epoques posteriors, l'hegemonia de diverses dinasties d'emperadors xinesos arribava fins aquestes terres, cosa que permetia el trafic de mercaderies amb mes seguretat. A l'altra banda dels Pamirs, en el que ara es Xina, un cop superat el pas de l'Irkeshtan, el premi a la duresa del viatge, del clima i dels atacs dels bandits era la ciutat oasi de Kashgar.

Per a nosaltres, que juguem amb l'avantatge de viatjar sense haver de patir aquestes dificultats, les setmanes de trajecte se'ns converteixen en un dia, intens, dur i esgotador.

Sary Tash tambe es l'ultim poble abans d'accedir al Tayikistan. Per aqui passen tots el camions que transporten la droga que surt del Tayikistan i de l'Afganistan, que a traves del Kazahstan i Russia es distribueix a Europa.

Amb tota la roba possible col.locada sobre el cos, ens plantem davant de la carretera pedregosa que porta a Xina. A l'esquena, els Pamirs ens observen expectants. Durant una hora i tres quarts, els unics que circulen per aquest caminal internacional son mitja dotzena de ramats de cabres i ovelles.

Finalment passa per aqui un camio, parem el dit i ... amunt! ja estem en cami.

Comenca la travesia. El cami no permet als camions circular a mes de 30 km per hora, aixi que gaudim del paisatge, pastures, estepes i muntanyes, seques i quebrades, altres nevades, durant quatre hores.

En el pas fronterer kirguis estem un parell d'hores, ens fan una mini entrevista, ens segellen la sortida i hem d'esperar que els xinesos acabin de dinar i obren la frontera, que es troba a 7 km, per a poder continuar. Fem un tram a peu, amb les motxilles a l'esquena. L'altre tram el recorrem pujats en un altre camio kirguis.

Un cop passat el control fronterer xines, ens esperen 260 km fins Kashgar, ara si, per una bona carretera. Aquest cop ho fem amb taxi.

El trajecte ha durat tot el dia, des de les 7 del mati fins les 8 de la tarda. No hem esmorzat, no hem dinat i tampoc podem sopar: A Kashgar funcionen amb l'horari de Beijing, que son dues hores mes. Hem d'escollir: o sopar o dutxar-nos. Despres d'uns quants dies sense poder-ho fer, triem la dutxa.

Ja som a la Xina.