13/10/2007
Kashgar es una ciutat que en el seu temps fou un punt importantissim de la Ruta de la Seda, era una de les ciutats oasi.
Avui dia, és una ciutat dual. La culpa és dels xinesos, que han arribat i han imposat la seva cultura, invasius, i marginant els uigurs. Aquests han lluitat per la seva independencia i han estat fortament reprimits.
Moure's per Kashgar és creuar carrers i avingudes de quatre carrils, perdre's entre retols comercials i esquivar motos electriques. Aixo si estas a la ciutat xinesa.
Moure's per Kashgar és passejar tranquil.lament per estrets carrers, amparats per cases de planta baixa, olorar especies, fruites i l'olor a corder a la brasa i pa calent, esquivar carros tirats per ases. Aixo si estat a la ciutat uigur.
A primera hora del matí anem a la mesquita Id Kah, la més venerada per ells, però ens ho impedeix una multitud d'homes que asseguts al carrer amb una petita catifa es preparen per resar. Com que a la placa de davant de la mesquita no hi caben, van ocupant els carrers.
Aconseguim arribar a la placa despres d'una bona estona donant tombs pels carrers. Està a rebentar. Es impressionant.
Quan acaba la oració un grup de tres tamborilets i una flauta toquen música uigur des de dalt de la Id Kah. La Nuria es posa a dibuixar asseguda a unes escales i aviat està rodejada de persones que miren. Ha d'apartar algunes per tal de poder veure la mesquita. Tothom fa signes d'aprovació, ha dibuixat la mesquita magnificament.
A pocs metres, en un cercle cada cop més gran, comencen a ballar espontàniament una dansa tradicional un grup de joves. Cada cop hi ha mes gent. Estan així tot el matí.
Pels carrers les parades de menjar, que durant el dia estaven tancades, ara estan plenes de gent. S'ha acabat el Ramadà i la gent ho cel.lebra. Els homes amb els seus millors tratjes, les dones maquillades i els nens comprant caramels i joguines. Es una festa i nosaltres la gaudim.
Avui dia, és una ciutat dual. La culpa és dels xinesos, que han arribat i han imposat la seva cultura, invasius, i marginant els uigurs. Aquests han lluitat per la seva independencia i han estat fortament reprimits.
Moure's per Kashgar és creuar carrers i avingudes de quatre carrils, perdre's entre retols comercials i esquivar motos electriques. Aixo si estas a la ciutat xinesa.
Moure's per Kashgar és passejar tranquil.lament per estrets carrers, amparats per cases de planta baixa, olorar especies, fruites i l'olor a corder a la brasa i pa calent, esquivar carros tirats per ases. Aixo si estat a la ciutat uigur.
A primera hora del matí anem a la mesquita Id Kah, la més venerada per ells, però ens ho impedeix una multitud d'homes que asseguts al carrer amb una petita catifa es preparen per resar. Com que a la placa de davant de la mesquita no hi caben, van ocupant els carrers.
Aconseguim arribar a la placa despres d'una bona estona donant tombs pels carrers. Està a rebentar. Es impressionant.
Quan acaba la oració un grup de tres tamborilets i una flauta toquen música uigur des de dalt de la Id Kah. La Nuria es posa a dibuixar asseguda a unes escales i aviat està rodejada de persones que miren. Ha d'apartar algunes per tal de poder veure la mesquita. Tothom fa signes d'aprovació, ha dibuixat la mesquita magnificament.
A pocs metres, en un cercle cada cop més gran, comencen a ballar espontàniament una dansa tradicional un grup de joves. Cada cop hi ha mes gent. Estan així tot el matí.
Pels carrers les parades de menjar, que durant el dia estaven tancades, ara estan plenes de gent. S'ha acabat el Ramadà i la gent ho cel.lebra. Els homes amb els seus millors tratjes, les dones maquillades i els nens comprant caramels i joguines. Es una festa i nosaltres la gaudim.
Típica barba Uigur
La Nuria dibuixant
Els kebabs
Id Kah mesquita
0 comentaris:
Publica un comentari