Tongren, monestir Repkong

27-10-2007

Ahir vam fer novament motxilles per anar a Tongren i,... deu ni do com pesen! Els xinesos son molt aficionats a beure te a totes hores i alla on vagis sempre hi ha termos amb aigua calenta, ja sigui als hotels, com al tren, com als restaurants. Per altra banda, els esmorzars que ells coneixen son les sopes de fideus. Res de cafe, sucs o pa torrat amb mantega.

Aixi que hem fet servir el cap: si comprem cafe -qui diu cafe diu Cola Cao- sucre i llet en pols,... tindrem uns esmorzars de pel.licula! I des del segon dia a la Xina que estem enganxats als supermercats, on podem trobar gairebe tots aquests productes, aixi com magdalenes, galetes,... i si!! fem cada mati uns esmorzars dignes de reis, i despres de dinar, no sol faltar el cafeto.

Per aixo ens pesen tan les motxilles!!

Tongren es un poble que es troba ja entrant cap a dins al Tibet (segons l'actual demarcacio, provincia de Gansu). La carretera que ens porta voreja un riu i s'envolta de muntanyes baixes i pelades. Com mes ens endinsem, la gent de l'autobus es comenca a alborotar. Ara passem per una corba pronunciada i en acabar-la, el turonet de la dreta ens deleita amb un petit txorten, envoltat de banderoles d'oracio. Mes endavant, una estupa blanca decora la corba del riu i tot d'inscripcions en tibeta adornen unes pedres disposades al costat de la carretera, amb vius colors. La gent esta contenta i el conductor posa un "cassette" de musica tibetana molt alegre. Bones vibracions.

El motor de la Xina edificadora ha arribat aqui nomes en els dos carrers principals, la resta estan gairebe intactes, amb cases de planta baixa. Al mig del poble hi ha el mercat, que rutlla a totes hores. Aqui tambe ens miren forca, pero no som els unics turistes, en total en som 5 al poble!

Als afores esta el monestir de Rebkong, pero a la seva vora, al costat de la filera dels molinets d'oracio, passa la carretera. Tot de fum, pitades i molt d'enrenou acompanyen els fidels mentre resen. Quin poc respecte, ves si no haguessin pogut construir la carretera per una altra banda.

A dins el complexe, molta gent fent la "khoraja", joves, families i avis, que caminen mes rapid que nosaltres, inclus amb el basto. Aquest exercici espiritual tambe els ajuda fisicament. Alguns fan la "khoraja" agenollats, se santiguen, fan tres passes i es tornen a agenollar. Aixi fins donar la volta a tot el recinte.

Hem descobert un restaurant que es diu "art de cuina", regentat per una noia tibetana. Serveix els plats amb una lleugeresa que es d'agrair, tot i que porta el seu nado penjat a l'esquena, lligat amb un mocador. Aqui fem la xerrada amb tres monjos que prenen te, parlem sobre el problema del Tibet. Ens diuen que esperen les Olimpiades en candeletes per manifestar-se i traslladar al mon sencer la situacio. Estarem a l'aguait.

Val a dir que aqui hem vist fotos del Dalai Lama i del Karmapa, impossible de trobar-les -sota castig- a la Regio Autonoma del Tibet. Ens diuen que aqui no hi ha cap problema. Extranya la politica que empra el govern sobre el mateix tema en regions veines.