26-10-2007
Estem ja a la zona tibetana, coneguda com a "Tibet exterior", el territori que separava fa nomes cinquanta i pocs anys el Tibet de la Xina. Amb la invasio del Tibet per part de la Xina, aquesta regio ha passat a formar part de la provincia de Qinghai.
Ara, tots els retols estan escrits en xines el 95 per cent i el 5 per cent en angles, ni rastre de la llengua tibetana. A l'escola els tibetans han d'aprendre el xines i quan nosaltres els saludem amb "tashi delek", ben pocs saben que ho fem amb el que es la llengua dels seus pares i avis.
Anem en compte de no perdre el catala com ells estan perdent la seva llengua, perque la llengua es la cultura i la historia d'un poble, la nostra riquesa, i ens correspon a nosaltres conservar-la.
El poble que ha crescut a la vora del monestir ha estat "reconstruit" a l'estil xines, tot de ciment i edificis i botigues i retols comercials per tot arreu. De tibeta, nomes hi ha quatre botigues que venen objectes d'oracio. Pero, a l'aguait! son xinesos que regenten les botigues! I respecte al monestir, doncs li han canviat el nom, si el busques has de fer-ho com a Taer Si.
Kumbum es un dels sis monestirs del Tibet de l'ordre dels barrets grocs. El complexe consta de diversos temples i templets dedicats a diferents budes. El monestir principal es troba custodiat per dos monjos que demanen el tiquet d'entrada. No l'hem comprat, pero els diem "tashi delek" i marxem. Ells ens criden, ens pregunten d'on som i ens deixen passar!
A la sala de pregaries hi ha un enorme Buda daurat, amb uns ulls blancs que miren fixament cap a fora i tot rodejat d'ofrenes. Al costat, el pati, ple de molinets d'oracio. Seguim un parell de families tibetanes que fan la "khoraja", la volta a tots el complexe, passant per tots i cadascun dels templets, rodant tots els molinets d'oracio i fent ofrenes a tots els Budes i Bodhisatves. Hem fet reverencia a un bon grapat d'ells, tots daurats i enormes, uns d'asseguts, uns altres de drets, tots complimentats amb flors, fruites i espelmes amb mantega de iac (be, de dri, que es la femella del iac). L'ambient fa olor a encens, a xiprer que crema en petites xemeneies i a mantega.
Pel cami els monjos ens van saludant, els nens i nenes, entre prec i prec, ens demanen una foto, un altre monjo ens convida a un tros de pa del seu dinar,... es realment fantastic. I agraim aquest mati tan tranquil, ens ha aportat una mica de pau i espiritualitat.
Estem ja a la zona tibetana, coneguda com a "Tibet exterior", el territori que separava fa nomes cinquanta i pocs anys el Tibet de la Xina. Amb la invasio del Tibet per part de la Xina, aquesta regio ha passat a formar part de la provincia de Qinghai.
Ara, tots els retols estan escrits en xines el 95 per cent i el 5 per cent en angles, ni rastre de la llengua tibetana. A l'escola els tibetans han d'aprendre el xines i quan nosaltres els saludem amb "tashi delek", ben pocs saben que ho fem amb el que es la llengua dels seus pares i avis.
Anem en compte de no perdre el catala com ells estan perdent la seva llengua, perque la llengua es la cultura i la historia d'un poble, la nostra riquesa, i ens correspon a nosaltres conservar-la.
El poble que ha crescut a la vora del monestir ha estat "reconstruit" a l'estil xines, tot de ciment i edificis i botigues i retols comercials per tot arreu. De tibeta, nomes hi ha quatre botigues que venen objectes d'oracio. Pero, a l'aguait! son xinesos que regenten les botigues! I respecte al monestir, doncs li han canviat el nom, si el busques has de fer-ho com a Taer Si.
Kumbum es un dels sis monestirs del Tibet de l'ordre dels barrets grocs. El complexe consta de diversos temples i templets dedicats a diferents budes. El monestir principal es troba custodiat per dos monjos que demanen el tiquet d'entrada. No l'hem comprat, pero els diem "tashi delek" i marxem. Ells ens criden, ens pregunten d'on som i ens deixen passar!
A la sala de pregaries hi ha un enorme Buda daurat, amb uns ulls blancs que miren fixament cap a fora i tot rodejat d'ofrenes. Al costat, el pati, ple de molinets d'oracio. Seguim un parell de families tibetanes que fan la "khoraja", la volta a tots el complexe, passant per tots i cadascun dels templets, rodant tots els molinets d'oracio i fent ofrenes a tots els Budes i Bodhisatves. Hem fet reverencia a un bon grapat d'ells, tots daurats i enormes, uns d'asseguts, uns altres de drets, tots complimentats amb flors, fruites i espelmes amb mantega de iac (be, de dri, que es la femella del iac). L'ambient fa olor a encens, a xiprer que crema en petites xemeneies i a mantega.
Pel cami els monjos ens van saludant, els nens i nenes, entre prec i prec, ens demanen una foto, un altre monjo ens convida a un tros de pa del seu dinar,... es realment fantastic. I agraim aquest mati tan tranquil, ens ha aportat una mica de pau i espiritualitat.
0 comentaris:
Publica un comentari