El passat diumenge 16 de desembre arribàvem a casa.
Han estat 80 dies que se'ns han fet molt curts. Mirant enrere pensem que hagués estat millor començar a l'Uzbekistan. No ho vam fer perquè pensàvem que no ens donaria temps però una sèrie de circumstàncies ens diu que si que ho haguéssim pogut fer:
- No vam estar tant temps al Kyrguyzstan com desitjàvem degut a la climatologia que ens va impedir accedir a diverses parts del país i el fet que el 13 d'octubre finalitzés el Ramadà va fer que volguéssim arribar abans a Kashgar per veure el festivals.
- La desenvolupada línia ferroviària xinesa ens va permetre anar molt ràpid. Que zones com el Xinjiang fossin més xineses que uigurs va fer que marxéssim més aviat del desitjat.
- La salut tampoc ens va acompanyar, degut a que ens vam refredar i no vam deixar el constipat fins que vam arribar a Tailàndia. Això va ser el més pesat obligant-nos a guardar llit en alguna ocasió.
Però tampoc ens podem lamentar. A canvi Tailàndia ens ha sorprès gratament ja que pensàvem que estaria plena de turistes i no ha estat així, poden visitar zones com Ayyuthaya i Sukhothai bastant tranquils.
A Tailàndia, la descoberta ha estat Prachuap Khiri Khan. Qui ho havia de dir que podríem estar sols en una platja de Tailàndia?.
Però sens dubte que el plat fort del viatge ha estat creuar el pas de l'Irkeshtam, per on passaven les caravanes de camells fa 2.000 anys.
Ara torna la rutina i l'estrès i les cabòries habituals que tots els viatgers pensem: com ho podem fer per viatjar molt més temps?. De moment no sabem la resposta però prometem dir-ho si trobem la solució.
Les dades del viatge quedaran publicades en la nostra web en quant tinguéssim temps per fer-ho. En quan al blog, no sabem si continuarem escrivint o ho deixarem pel proper viatge. Ja es veurà.
Rés més. Gràcies a tothom que ens ha seguit durant aquest viatge i sobretot volem agrair a totes les persones que hem trobat i compartit el viatge i que ens han ajudat a fer que fos més senzill i més agradable. Sense ells el viatge no seria el mateix. Així que gracies a les persones del Kyrgyzstan, Xina i Tàilandia per la seva amabilitat i simpatia. Sempre us recordarem.
Núria i Lluis
Fa 16 hores
3 comentaris:
Sento que hagueu de tronar, bé suposo que més ho sentiu vosaltres, però jo m'ho he passat molt bé aquest mesos llegint sobre el vostre viatge i fent una ullada a les vostres fotos, tinc curiositat per saber a on ens portareu a tots els vostres lectors en el proper viatge.
Moltes gràcies, fonamental, per haver-nos seguit durant aquest temps.
Encara no està molt clar on anirem. Ara mateix ens inclinem per continuar per Àsia Central, però ja es veurà.
Esperem que us ho passeu bé pel Japó.
Una abraçada.
Publica un comentari