Shiraz (II). Persépolis

Persépolis fou la gran capital de l'imperi aquemènida, un conjunt de palaus assentats sobre una terrassa artificial de grans blocs de pedra construït per Dario I i ampliat amb els monarques Xerxes i Artaxerxes. Des que llegirem la trilogia d'Alexandre el Gran, rei de Macedònia, el desig de visitar les ruïnes de Persépolis es mantingué ferm en les nostres ments, i avui, per fi, estem aquí.

Pugem l'escala monumental que porta fins la primera construcció del palau, imaginant-nos que som un dels mandataris de les províncies subordinades que hi acudeixen a rendir tribut al gran rei. Un cop dalt, una gran porta de pedra amb dos enormes lleons alats de mig cos humà serveix per distribuir els visitants. Quedem enlluernats per l'enorme extensió dels palaus que s'aixeca davant nostre: enormes pilars de pedra que semblen posats a l'atzar, escales amb magnífics gravats que un dia van portar a les estances reials, portalades que no condueixen enlloc... Poc hi queda de la gran Persépolis: Alexandre s'encarregà de que no hi quedés ni rastre del gran imperi persa.

A 3 kilòmetres de Persépolis està Nash-e Rostam, el lloc on es troben enterrats reis elamites, aquemènides i sassànides que governaren entre el període 2.500 a.C. fins el 438 d.C. El conjunt és impressionant. El més visible són les tombes d'Artaxerxes I, Xerxes, Dario I i Dario II, amb tombes en forma de creu excavada a la roca, a uns 20 metres d'alçada. Hi ha preciosos relleus amb escenes de tornejos, lluites i victòries d'aquesta època. A l'altre costat es troba Kabah-e Zardusht, la torre del foc zoroastra.

A l'endemà realitzem més visites per la ciutat i acabem la tarda en un dels llocs més emblemàtics: el mausoleu del poeta Hafez. Nascut a Shiraz el 1324, va dedicar la seva vida a la mística, la poesia i el sufisme. Els seus poemes estan escrits en un llenguatge senzill, líric i apassionat però carregat d'ambigüitat i satiritzen la hipocresia dels líders religiosos musulmans de la seva època. Avui dia, la seva tomba és visitada cada any per milers de persones. S'hi acosten a mostrar els seus respectes llegint o recitant de memòria els seus textos. L'ambient en aquest lloc és màgic i posa els pèls de punta. Així és com els iranís rendeixen tribut als seus poetes i a la riquesa de la seva història. Sens dubte, el lloc que més ens ha impressionat d'Iran.

Sovint, un vers preciós

alleuja un cor ple de recança.

Hafiz