mesenllà

Purificando mi alma

2008-07-02T14:56:00.007+02:00

Caminaba por las afueras de Kathmandú atravesando pequeños callejones llenos de vida. Gente lavándose el pelo en las fuentes públicas, allá unas mujeres limpiando sábanas y en todas partes pequeñas paradas donde todo se vende y se compra.

Al llegar a Swayambhunath, lo primero que me llamó la atención es la enorme estupa dorada que corona la cima. Personas de todas las edades dan vueltas a ella haciendo la kora, purificando su alma de los pecados. En este complejo religioso comparten culto la comunidad budista y la hindú.

Preparo mi cámara de fotos y como un loco voy apretando el botón fotografiando a la gente. Satisfecho, me dispongo a hacer mi kora cuando de repente algo me detiene. En un rincón, observo a una niña sentada en el suelo con unos botes de pintura. Con una sonrisa me indica que me acerque. Me hace sentar a su lado, coge su pincel y dibuja un círculo rojo en mi frente, una tika. Es una pasta de color hecha de productos naturales, cúrcuma y ceniza.

La invito a unas galletas y reímos viendo las fotos en la pequeña pantalla de mi cámara. Al vernos, otros viajeros se acercan a ponerse tika a cambio de unos dólares. Mi nueva amiga me hace un guiño poniéndose el dinero en el bolsillo e indicándome que me quede un rato más. Ya no necesito hacer la kora, esta niña me ha purificado el alma.

Entrevistes a la ràdio

2008-06-06T19:21:00.004+02:00

El passat dia 28/05/2008 ens van convidar al programa de ràdio d'Onda Cero de Tarragona per parlar sobre el Sikkim i Nepal. Hi va participar la Nuria Borràs que va estar explicant als oients el nostre viatge per aquestes terres de l'Himalaia.

Aquest viatge també va ser presentat a Radio Cambrils en motiu de l'inici del cicle d'audiovisuals "L'aventura de viatjar" que vam encetar.

Amb anterioritat va participar també en el programa de Radio Nacional d'Andorra "Ara i aqui" en la secció "De viatge" per explicar la nostra ruta pel Mekong, en una tertúlia amb un agent de viatges d'aquest petit país i el presentador del programa. Podeu escoltar-ho en aquest enllaç.

Fotografies de Repkong

2008-06-06T12:53:00.006+02:00

Continuant amb la sèrie de fotografies del nostre viatge a China, acabem de publicar les que corresponen a Repkong. Aquestes son una petita mostra:

La resta de fotografies les podeu veure en aquest enllaç.
La informació d'aquest viatge, per qui ho vulgueu consultar, està publicat en la web i hi han diverses entrades publicades en aquest blog (veure etiquetes Xina).

Fotografies de Turpan

2008-05-05T14:30:00.005+02:00

La mesquita d'Emin, està situada a les afores de Turfan, enmig de camps de vinyes. Es d'estil Afgà i es va començar el 1777 durant el regnat de l'emperador Qianlong (1735-1796). El minaret es el més gran de tota la Xina amb una alçada de 40 metres.

Podeu veure més fotografies en aquest enllaç.

Més informació sobre la mesquita a Wiquipèdia.

"Nepal i Sikkim, pels camins del cel"

2008-03-27T14:29:00.017+01:00

Ahir es va iniciar el cicle "L'aventura de viatjar" al Centre Cívic de Cambrils, amb la projecció de fotografies de la ruta Darjeeling-Kathmandú per part dels autors d'aquest blog.

A pesar dels nervis inicials, la projecció va ser un èxit ja que la sala estava plena. La durada del acte va ser aproximadament d'una hora, entre la presentació, el passi de fotos i les preguntes finals dels assistents.

Us adjunto la notícia publicada a la revista digital del municipi i l'enllaç.

XERRADA

La ruta de Darjeeling a Kàthmandu explicada per Núria Borràs obre el cicle de “L’aventura de viatjar” al Centre Cultural

Josep Maria Ferrando Josep Maria Ferrando

Núria Borràs va explicar el viatge que va fer junt amb Lluís Núñez, l'any 2006, de la zona nord de l'Índia fins al Nepal

Ahir al vespre el Centre cultural va acollir la primera de les xerrades que amb el títol genèric “L’aventura de viatjar” ha organitzat l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament per aquest trimestre.

Núria Borràs va parlar del viatge que va fer el novembre de 2006 i que la va portar de la zona nord de l’Índia fins al Nepal, amb el títol “Nepal i Sikkim, pels camins del cel”, a l’acte també hi era el seu company de viatge Lluís Núñez. Amb el suport gràfic de moltes fotografies i amb música de la zona de fons, la Núria va transmetre al públic els records i experiències d’aquest viatge que va començar a la ciutat índia de Dajeerling fins al Kàthmandu nepalès, on van fer un trekking de sis dies fins al peu de les muntanyes de l’Himàlaia.

Sobretot va recordar les visites a molts temp les hindús i pagodes budistes que va trobar al llarg dels dies de viatge, i del bon clima de convivència entre aquestes dues religions. La Núria va parlar també de l’amabilitat de les persones que els van acollir i de les seves costums religioses i culturals. Tot plegat un bon començament per un cicle de xerrades que pot ser força interessant.

Final del Ramadà, danses Uigurs

2008-02-01T12:12:00.000+01:00

Per fi s’acabava el ramadà. De bon matí els homes vestits amb les seves millors robes, s’apleguen al voltant de la mesquita d’Id Kah per fer la oració del final del dejú. Durant el dia la gent ho celebra, les dones passegen amb els seus vestits de colors i els nens reben regals.

La plaça està plena. Dalt la porta de la mesquita, quatre musics toquen una música que convida a la festa. De repent uns nois joves comencen a ballar una dansa tradicional. La gent els envolta i poc a poc s’afegeix. Al cap d’una estona la plaça és una gran rotllana i els joves no paren de ballar aquesta hipnòtica dansa, com ho havien vist fer als seus pares i avis.

Sembla que rés no hagi canviat, sembla que les costums es mantenen, llevat d'aquella pantalla gegant de televisió que els xinesos han posat davant la mesquita, com un signe del seu progrés i també d’ignorància i manca de respecte als uigurs i a la seva cultura en un lloc tant important com es davant la mesquita.

I els joves continuen ballant…

Premi Blog Solidari

2008-01-22T10:25:00.000+01:00

Recentment, Eduard Balsebre del blog Amu Daria i El Blog delsViatges ens va nomenar pel premi al Blog Solidari.

Es tracta de distingir set blogs amb els que es comparteixen idees i opinions o que simplement mostren el que saben i ho fan de forma altruista, generosa i voluntaria, només pel plaer de compartir.

Aquest premi es una cadena on s'han d'enviar a set nous blogs amb els que es comparteixen aquests valors.

Així que els blogs nominats a Blog Solidari son:

- Pasajeros al tren, Nico3d, Acrobata del camino, Viaje por Asia, perquè ens ho hem passat molt bé llegint-los.

- Antonio y Trini por el mundo, perquè sempre hem obtingut molta informació.

- Himalaia en btt, perquè gràcies a persones com ells ens vam iniciar en el viatge independent.

- Amu Daria, perquè ens neguem, pel fet de ja estar nominat, a no nominar un dels blogs que més ens agraden i de més qualitat.

Gràcies a tots per les estones agradables que ens heu fet passar.

Lluis i Núria

Literatura viatgera

2008-01-20T18:40:00.000+01:00

Des d'aquí us volem presentar un nou blog: Literatura viatgera.

Amb aquest nou blog, el que pretenem es recomanar alguns llibres que considerem bàsics per la preparació dels nostres viatges i també el trasllat de part de la nostra web mesenlla cap al món del blog, que en aquests moments considerem més fàcil i de més difusió.

Esperem que pugueu gaudir de la lectura d'alguns dels llibres que recomanem com ho hem fet nosaltres.
__________________________________________________________________

Desde aqui os queremos presentar un nuevo blog: Literatura viatgera.

En este nuevo blog, pretendemos recomendar algunos de los libros que consideramos básicos para la preparación de nuestros viajes. también supone el traslado de parte de nuestra web mesenlla hacia el mundo del blog, que en estos momentos consideramos más facil y con mejor difusión.

Esperamos que podais disfrutar de la lectura de algunos de los libros que os recomendamos como lo hemos hecho nosotros.
___________________________________________________________________

Lluis i Núria
webmasters de www.mesenlla.com

Uigurs a la Xina

2008-01-17T18:13:00.000+01:00

Els uigurs són un dels pobles turcs que viuen a la part oest de Xina, a la regió anomenada Xinjiang. Aquesta regió formaba part de l'antic Turquestan que limitaba des del mar Caspi fins el desert del Gobi.
El seu idioma és una variant del turc i la seva religió és l'Islam. El cens publicat l'any 2000 estimava que només al Xinjiang hi viuen 8,400,000 uigurs, encara que també s´hi poden trobar al Kyrgyzstan, Kazhastan i Uzbekistan.

Actualment la zona de Xinjiang està sent colonitzada pels xinesos de la etnia Han, la ètnia majoritària del país, seguint la política xinesa d'acabar amb les cultures minoritàries, tal i com estan fent al Tibet, però a diferència d'allí el que succeeix al Xinjiang no té repercussió mundial.

Si visites Kashgar veuràs dues ciutats en una: la ciutat uigur amb els seus carrerons i cases baixes disposades al voltant de la mesquita d'Id Kah i la ciutat xinesa, amb amples avingudes i edificis de varies plantes.
Les dues ètnies no es barregen entre sí i tant sols cal creuar un carrer per passar d'un món a l'altre, del segle XV al segle XXI.

Per aprofundir més en la situació actual dels uigurs a la Xina podeu llegir aquest interessant article de Rafael Poch al diari La Vanguardia i aquesta entrada al blog.

Afganistan tambien existe

2008-01-03T13:45:00.000+01:00

En aquest temps en que l'Islam està resurgint amb molta força. En aquest temps en que el fanatisme religiós s'està escampant arreu del món. En aquest temps en que molta gent associa noms com Pakistan, Àsia Central, Iran, Irak o Afganistan a terrorisme, us voldria convidar a llegir el llibre de Jordi Raich “Afganistan también existe” per comprendre la realitat d'un país massacrat per les guerres i al que totes le potències han posat la seva mà: des de l'Unió Sovietica fins els USA.

Jordi Raich, que va estar com a cooperant a l'Afganistan entre els anys 1994 i 2002, va aprendre el seu idioma i va conviure amb ells. Per això crec recomanable llegir el seu llibre, per comprendre que ni tothom és un talibà ni un terrorista.

Tornada a casa

2007-12-19T17:41:00.000+01:00

El passat diumenge 16 de desembre arribàvem a casa.

Han estat 80 dies que se'ns han fet molt curts. Mirant enrere pensem que hagués estat millor començar a l'Uzbekistan. No ho vam fer perquè pensàvem que no ens donaria temps però una sèrie de circumstàncies ens diu que si que ho haguéssim pogut fer:

- No vam estar tant temps al Kyrguyzstan com desitjàvem degut a la climatologia que ens va impedir accedir a diverses parts del país i el fet que el 13 d'octubre finalitzés el Ramadà va fer que volguéssim arribar abans a Kashgar per veure el festivals.

- La desenvolupada línia ferroviària xinesa ens va permetre anar molt ràpid. Que zones com el Xinjiang fossin més xineses que uigurs va fer que marxéssim més aviat del desitjat.

- La salut tampoc ens va acompanyar, degut a que ens vam refredar i no vam deixar el constipat fins que vam arribar a Tailàndia. Això va ser el més pesat obligant-nos a guardar llit en alguna ocasió.

Però tampoc ens podem lamentar. A canvi Tailàndia ens ha sorprès gratament ja que pensàvem que estaria plena de turistes i no ha estat així, poden visitar zones com Ayyuthaya i Sukhothai bastant tranquils.
A Tailàndia, la descoberta ha estat Prachuap Khiri Khan. Qui ho havia de dir que podríem estar sols en una platja de Tailàndia?.

Però sens dubte que el plat fort del viatge ha estat creuar el pas de l'Irkeshtam, per on passaven les caravanes de camells fa 2.000 anys.

Ara torna la rutina i l'estrès i les cabòries habituals que tots els viatgers pensem: com ho podem fer per viatjar molt més temps?. De moment no sabem la resposta però prometem dir-ho si trobem la solució.

Les dades del viatge quedaran publicades en la nostra web en quant tinguéssim temps per fer-ho. En quan al blog, no sabem si continuarem escrivint o ho deixarem pel proper viatge. Ja es veurà.

Rés més. Gràcies a tothom que ens ha seguit durant aquest viatge i sobretot volem agrair a totes les persones que hem trobat i compartit el viatge i que ens han ajudat a fer que fos més senzill i més agradable. Sense ells el viatge no seria el mateix. Així que gracies a les persones del Kyrgyzstan, Xina i Tàilandia per la seva amabilitat i simpatia. Sempre us recordarem.

Núria i Lluis

Ayutthaya i Sukhotai

2007-12-08T05:32:00.000+01:00

Aquests darrers dies hem estat visitant les antigues capitals d'Ayutthaya i Sukhothai.

Ayutthaya va ser fundada el 1350 pel rei U-Thong. El 1767 va ser destruida per l'exercit birmà. Es troba a uns 80km de Bangkok i molta gent aprofita per anar i tornar en un sol dia. Nosaltres vam decidir pasar-hi dos dies per tal de poder veure les ruines amb tranquilitat.
Les ruines de l'antiga capital d'Ayuthaya van ser reconegudes per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat l'any 1991.

Ayuthaya

Ayuthaya

Ayuthaya

Sukhothai està situada al nord de Bangkok, a 430km. Va ser la capital del primer regne de Tailandia i també va ser reconeguda Patrimoni de la Humanitat l'any 1991. A uns 12Km de la nova ciutat es troba el parc històric. Ets pots desplazar fins alli en Songtaew i a l'entrada del parc llogar una bicicleta per recorre les ruines.

Sukhothai

On estem?...

2007-11-24T06:29:00.000+01:00

24/11/2007

... doncs estem al paradis.

Prachuap Khiri Khan es una petita ciutat que mes aviat sembla un poble, situada a la costa sud de Tailandia.

A Prachuap Khiri Khan hi van a fer turisme els Thai, pero no hi van els occidentals que prefereixen altres zones on els resorts internacionals estan establerts per tot arreu, com Phuket, Krabi, etc... Potser aquella part de la costa sigui mes bonica, no ho sabem, pero de ben segur que no es tant tranquila.

Ahir, en una platja rodejada de palmeres nomes hi erem tres persones: nosaltres dos i un basc, Xabier, que passara una llarga temporada per Asia viatjant.

Per accedir a la platja, has de creuar una base militar... i la pista d'aterratge. I es que durant la segona guerra mundial Thailand, per tal de no ser envaïda, va signar un acord amb els japonesos perque accedissin per aqui a Myanmar, que es troba a nomes 20km, en la seva lluita contra les tropes angleses.

Per aixo la ciutat recorda alguna d'aquelles pel.licules americanes en que surten bases navals al pacific. A part d'aixo, es un bon lloc per viure ja que esta tot molt net, els carrers ben asfaltats i amb voreres amples. La gent es molt agradable i tot i que la majoria no parla angles, sempre s'aturen per saludar-nos o toquen el claxon del vehicle i ens saluden amb la ma.

A 6 km hi ha un petit poblat de pescadors i per tant es facil menjar peix o marisc, encara que al seu estil... picant.

Surin

2007-11-24T05:45:00.000+01:00

19/11/2007

Surin es una petita ciutat situada al nordest, a pocs quilometres de la frontera amb Cambodja.

El motiu de la nostra visita es veure els temples khemers que hi han per la zona i Surin ens va semblar una bona base per accedir-hi.

La ciutat es molt tranquila i practicament no hi han turistes, excepte durant els dies que es celebra el festival d'elefants. La gent es molt agradable i s'esforcen per parlar amb tu, perque la majoria no parla angles.

Per visitar els temples de Phnom Rung i Muang Tam has d'agafar un bus fins Ban Tako, alli has de negociar un transport fins les ruines que es troben a uns 20km de distancia. Nosaltres i vam anar en pickup.

Els temples, tot i que estarien a la cua dels que hi han a la zona de Siem Reap (Cambodja), estan molt ben restaurats i el fet que no hi hagi turistes fa que la visita sigui mes tranquila.

Pak Chong

2007-11-19T12:27:00.000+01:00

18-11-2007

Ahir vam comprar una guia de segona ma a Khaosan, la Footprint, amb la idea de coneixer una Tailandia no tan matxacada turisticament, apartada de les rutes classiques. El 90 per cent de la gent que hem vist al llarg del viatge porta la LP, aixi que potser sera bo provar de canviar.

I la Footprint ens ha portat fins a Pak Chong, al nord-est del pais, la zona mes desconeguda i no per aixo la menys bonica (aixo volem descobrir). La idea es anar al Parc Nacional de Khao Yai i despres cap a Surin, per visitar ruines de l'imperi khemer.

I com cap guia es perfecta, aquesta no ens ha dit que desde Pak Chong fins al parc hi ha 25 km, que no hi ha cap transport (ni taxi, aqui no hi ha taxis!) i que s'ha d'anar fent auto-stop. La idea de fer dit fins al parc, dins fer un trekking durant tot el dia i despres tornar a fer dit,... no, no, no, aixo ja ho hem fet a l'Irkeshtam, aqui no estem per a aquestes histories.

Aixi que hem passejat pel poblet i hem fet vida al mercadet nocturn, veieu quines fotos:

peixet i ... encara no sabem que es

aixo si: perdiuetes i granotes

Bangkok

2007-11-19T12:18:00.000+01:00

16-11-2007

com la familia ja sap, avui celebrem el nostre aniversari de boda. Ho hem calculat per poder navegar pel Chao Praya, menjar be i gaudir-ho.

A l'hora de la veritat, hem dinat un "phai thai" a Khaosan Rd i hem passat el dia sense fer res que menjar i beure.

Palau Reial, des del Chao Praya

Bye bye Xina, sawasdee Thailand.

2007-11-19T12:00:00.000+01:00

15-11-2007

Avui ens hem acomiadat de la Xina en un dia de pluja. L'hivern se'ns tira a sobre alla on anem aixi que... bye bye Xina.

Enrera hem deixat una ruta ben llarga, una ruta de la seda que ja no es el que era, i que gracies a la infrastructura ferroviaria xinesa, hem pogut recorrer comoda i rapidament.

Fa segles, la distancia a recorrer pels mercaders des d'un caravanserai fins un altre era d'uns 30 km, distancia aproximada que es feia en un dia a camell. Ara, en 24 hores pots recorrer mes de 1000 km.

Durant el recorregut, encara hem pogut observar influencies de la ruta de la seda, com ara els camells Bactrians que provinents d'Afganistan se'n troben al Kyrgyzstan o al Ladakh. El pa rodo i pla, tant tipic dels paisos arabs. O l'influencia de l'islam en llocs tan allunyats com ara Xian.
Ara queda pendent recorrer el seguent tram: d'Osh a Istanbul... ja veurem quan.

Pero el nostre viatge continua, aquest cop per Thailand, aixi que... sawasdee Thailand!!!

Dali, mercat de Shaping

2007-11-12T15:47:00.000+01:00

11-11-2007

Despres de fer una mica el gandul carrer amunt carrer avall, de haver acontentat el nostre estomac amb menjar occidental, pastes i te, avui hem anat al mercat de Shaping, uns 30 km al nord de Dali.

Shaping es un poble rural en el que cada dilluns pren vida un mercat frequentat per homes i dones de l'etnia "bai", que baixen de les muntanyes per comprar i vendre els productes de l'horta, aviram i roba.

tot aixo que venen son bolets, estranys, no?

Dali

2007-11-10T09:01:00.000+01:00

09-11-2007

Doncs si, de moment seguim a Xina, al Yunnan. Hem tirat cap al nord-oest, a veure si aconseguim sortir de les ciutats i xafar una mica de terra, veure verd, deixar els busos, agafar una bici,...

Dali es super turistic, sobretot de turisme xines. El seu barri antic, enmurallat i empedrat, es molt bonic i ideal per descansar i no fer res, regirar botigues,... Aixi que, a fer el que toca, NO RES.

I aqui van unes quantes fotos, que la meva germana diu que no surto mai i em vol veure.

Un dels carrerets de Dali

A l'hora de dinar

Fried beef with vegetables in oyster sauce. Vaja, que molt bo.

A l'hora del postre

I de nit, una de les portes d'entrada a de la ciutat vella

Emei i Kunming

2007-11-10T08:29:00.000+01:00

05-11-2007 Emei

Hem passat dos dies a la vora del Mont Emei, una de les sis muntanyes mes sagrades de Xina. El bosc es maco, ple de micos i temples. Si no vols caminar (3 dies fins al cim) els autobusos i teleferics et porten fins el cim, aixi que imagineu com sera la muntanya.

Jo he passat de caminar i d'anar en bus turistic, aixi que m'he quedat al poblet fent vacances, es a dir, sense fer res. Lluis ha pujat muntanya amunt amb els bascos, visitant els temples que hi ha, durant unes quatre horetes.

I amb tants autobusos i trens com te la Xina, un altre tren nocturn ens ha portat a Kunming, ja a la provincia del Yunnan.

Unes quantes fotos per a que vegeu com hem passat el dia.

Menjar japones, per variar...!!

Planificant la ruta. Cap on tirem? Yunnan o Laos?

ni nosaltres ho sabem.

Chengdu, Buda de Leshan

2007-11-06T04:40:00.000+01:00

05-11-2007

Aquest mati hem fet motxilles de nou per anar a visitar l'impressionant Buda de Leshan, excavat a la roca davant mateix del riu. Aquesta mole de Buda medeix ni mes ni menys que 71 metres, la seva construccio va durar 90 anys i la intencio era calmar la furia del riu, que havia causat moltes morts de pescadors.

Chengdu. Ossos panda, Wenshu Temple i fotos

2007-11-06T04:05:00.000+01:00

01-11-2007 a 02-11-2007

Felicitats papa!!! enyoravem la castanyada, amb els panellets i moniatos, pero hem comprat unes quantes castanyes i un parell de patates dolces (com diuen aqui) i ho hem celebrat al tren nocturn, cami de Chengdu.

Ja estem a Chengdu!! anem baixant i fent ruta, de moment no hem agafat cap vol, tot per terra. Hem visitat el centre de reproduccio i cria d'ossos panda, em sembla que es l'unic que hi ha al mon. Mes guapets...!

I ens hem pres quatre dies de descans, passejant tranquil.lament per la ciutat.

El nostre allotjament, Mix Hostel, es una guest molt xula i acollidora, super recomanable. No surt a la LP, senyal que es bona, mireu l'entrada:

Molt a prop hi ha el Wenshu Temple, de budisme zen, molt maco, amb tot de pavellons i templets i sales d'oracio, aquesta es nomes una d'elles:

Una fira pels voltants anomenada "2es jornades de l'alimentacio", on ens hem deleitat amb menjar japones:

i un monestir de monges, on hem assistit a l'oracio de la tarda, una xulada.

Hem coincidit amb uns bascos molt enrotllats, l'Asier i el Gochon, que han fet 20 dies d'escalada "pel monte". Han arribat a Chengdu i han atracat el Pizza Hut i el McDonald's. Ja fa dies que estem junts. Si ens avorrim, parlem de politica... imagineu el que surt d'aquelles converses!

Xiahe, monestir de Labrang (2)

2007-11-02T18:24:00.000+01:00

Avui hem tornat a repetir la Khoraja (si no vols caldo, dos tasses!) pero amb camera de fotos i de video, al mes pur estil guiri.

Aqui van unes quantes fotos dels temples.

Hem tingut sort d'enganxar el moment de la "puja", l'oracio de pregaria, en el que la gent dona ofrenes als monjos -en forma de diners- embolicats amb un paper en el que demanen una determinada oracio. Abans de la "puja", uns monjos feien sonar les llargues trompes des de dalt de la teulada d'un dels temples. A les escales, un monjo ha comencat a cantar

i en pocs minuts les escales s'han omplert de monjos cantant mantres. Ha estat al.lucinant.

Xiahe, monestir de Labrang (1)

2007-11-02T17:25:00.000+01:00

29-10-2007

Xiahe es l'ultim punt de la Ruta de la Seda que visitem. El que hem fet ha estat una linia recta des del Kygyzstan fins Xi'an i despres tirar cap endarrera per seguir un altre dels ramals. Per que la Ruta de la Seda no era nomes un unic cami, sino molts camins que seguien els mercaders i que junts van permetre un intercanvi de productes, idees i cultura des d'Orient fins a Occident, en tota la seva extensio.

El cami des de Tongren a Xiahe es una petita aventura. Hem hagut de pujar a l'autobus a empentes, combatent amb tibetans i xinesos i els seus respectius sacs i caixes. Els seients son tamany "pitufo" i hem hagut de fer les 5 hores de trajecte mig girats cap al passadis. Feia un fred intens, tot el viatge hem anat amb el bomber, els guants i la gorra. Als peus, portavem dos parells de mitjons i sota els pantalons, uns altres d'interiors. Es el que fan ells per combatre el fred i ha estat molt bona idea comprar-los. Les fotos amb aquesta indumentaria de roba interior tan sexy, ens les guardem per nosaltres...

El paisatge es precios, arribem a una alcada de 3.300 metres i veiem els iacs pasturant per la vora de la carretera. Alguns passegen pel poble. En una parada, mengem un iogurt casola recent fet, ves a saber si amb llet de vaca o de dri. Els cims nevats s'amaguen darrera les muntanyes que ens envolten i de tant en tant es deixen veure.

Xiahe es un altre dels sis monestirs de l'ordre dels barrets grocs, juntament amb el de Kumbum. Son els dos que es troben fora de la Regio Autonoma del Tibet.

Al costat mateix de l'hotel comenca un dels murs del complexe, amb tot de molinets d'oracio.

A dins hi ha un poble sencer, lamasseries, temples, sales d'oracions i escoles d'estudis superiors de teologia, astronomia i filosofia. El complexe neix a la falda de la muntanya i s'esten fins el riu. Els temples de mes al nord sembla que estiguin enclavats a la roca, les parets estan pintades amb armonia amb el terreny, del mateix color que la terra. Algus son blancs, com aquest, amb les finestres, els sostre i la vorada de la teulada ben guarnida.

La "khoraja" -la volta sencera voltant els molinets i orant en tots els temples que fan cada dia els tibetans- te una llargada de 3km. Impressionant.

Decidim comprovar-ne la duresa i intentem seguir els monjos, els homes i les dones, els nens i els vellets, amb la intencio de fer girar tots i cadascun dels 1174 molinets i donar les tres voltes de rigor - seguint el sentit de les agulles del rellotge- dins i fora de cada temple.

Abans d'acabar el primer mur, ja estem cansats i amb el brac dret adolorit.

Gairebe tothom ens avanca, saludant-nos i aprovant la nostra "khoraja". El sol se'n va i cada cop hi ha mes gent fent les seves oracions. Ara ja anem per la falda de la muntanya, per la meitat mes o menys. Un monjo vellet ens ajuda, indicant-nos el cami a seguir. Aprofito la forca que fa Lluis en moure els molins per no haver-los de moure jo, no em queden forces. En la meva defensa dire que estem a 3.000 metres, hi a aquesta alcada manca l'oxigen.

El monjo vellet para a descansar i li passa el relleu a una tibetana velleta tambe. Porta el cabell amb dos trenes que es lliguen entre elles a l'alcada de la cintura.

Es fosc i el final de la Khoraja sembla que no arriba. Com poden fer aquesta gent cada dia aquest exercici tan dur?

Just abans del final, hi ha diversos temples que cal voltar tres cops per fora i tres per dins. Estan gairebe seguits, i quan acabem estem totalment fets pols i marejats. Mes o mes ho hem acabat, prenem aire i respirem contents.

La doneta ens dona la ma i s'acomiada.

No hi ha nenes a la Xina

2007-11-02T12:10:00.000+01:00

En un trajecte en autobus interurba entre Wushan i Luomen, uns 5km, m'he adonat d'una cosa: fa molts dies que no veig nenes.

I de tant extranyada que estic, decideixo comprovar-ho. Aixi es com m'he posat a comptar els nens i nenes que vec des de la cadira del bus, ja sigui a dins del vehicle com als carrers, que estan a rebossar de gent.

Se m'ha quedat la boca oberta i una suor freda m'ha pujat des del final de l'esquena fins al pit: Porto avistats 16 nens i nomes una nena.

I aixi ha sigut com he deixat de comptar.

Per contra, el govern xines va endurir el passat mes de maig les condicions d'adopcio internacional, argumentant que la bona situacio de l'economia del pais havia permes al govern ampliar a dos el nombre de fills que una familia podia tenir.

Mentida, mentida, mentida.

Algunes de les condicions eren tan absurdes com que els futurs pares adoptants no tinguessin cap problema d'obesitat.

No se que se'n fa de les nenes en aquestes terres on no hi ha cap garantia de respecte vers als drets humans i la Comunitat Internacional ho afavoreix donant-los-hi, com si d'un premi es tractes, l'organitzacio d'uns Jocs Olimpics.

Ni parlar ja de les exportacions. La globalitzacio arriba a limits insostenibles per a les economies pobres, i nomes ens beneficiem nosaltres, els paisos rics. Aqui els obrers i obreres estan tancats durant tot el dia en fabriques "legalitzades", on la jornada laboral es de dilluns a diumenge. I mentre nosaltres podem anar a les botigues a comprar jerseis de moda per 15 euros , les families dels paisos del tercer mon veuen com cada dia s'encareix el preu del panis que fan servir per fer les "tortitas", el seu pa, el seu aliment basic, o l'arros o el blat.

Pero tornant al tema de les nenes -perdo, estic "efervesida"com la tonica quan s'aboca al got - des d'aqui denuncio que a la Xina no hi ha nenes. No n'hi ha al carrer, no n'hi ha a les escoles, no estan als bracos de les seves mares.

I mentre el govern es dedica a posar traves a l'adopcio internacional, cada cop hi ha mes orfanats no reconeguts per l'estat on les nenes malviuen en insalubres condicions.

I aquest bloc, que segueixi clausurat i sense poder veure's a la Xina.
Tant se val, els xinesos no saben catala.