Fotografies de Turpan

La mesquita d'Emin, està situada a les afores de Turfan, enmig de camps de vinyes. Es d'estil Afgà i es va començar el 1777 durant el regnat de l'emperador Qianlong (1735-1796). El minaret es el més gran de tota la Xina amb una alçada de 40 metres.

Podeu veure més fotografies en aquest enllaç.

Més informació sobre la mesquita a Wiquipèdia.

"Nepal i Sikkim, pels camins del cel"

Ahir es va iniciar el cicle "L'aventura de viatjar" al Centre Cívic de Cambrils, amb la projecció de fotografies de la ruta Darjeeling-Kathmandú per part dels autors d'aquest blog.

A pesar dels nervis inicials, la projecció va ser un èxit ja que la sala estava plena. La durada del acte va ser aproximadament d'una hora, entre la presentació, el passi de fotos i les preguntes finals dels assistents.

Us adjunto la notícia publicada a la revista digital del municipi i l'enllaç.




XERRADA


La ruta de Darjeeling a Kàthmandu explicada per Núria Borràs obre el cicle de “L’aventura de viatjar” al Centre Cultural

Josep Maria Ferrando Josep Maria Ferrando

Núria Borràs va explicar el viatge que va fer junt amb Lluís Núñez, l'any 2006, de la zona nord de l'Índia fins al Nepal

Ahir al vespre el Centre cultural va acollir la primera de les xerrades que amb el títol genèric “L’aventura de viatjar” ha organitzat l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament per aquest trimestre.

Núria Borràs va parlar del viatge que va fer el novembre de 2006 i que la va portar de la zona nord de l’Índia fins al Nepal, amb el títol “Nepal i Sikkim, pels camins del cel”, a l’acte també hi era el seu company de viatge Lluís Núñez. Amb el suport gràfic de moltes fotografies i amb música de la zona de fons, la Núria va transmetre al públic els records i experiències d’aquest viatge que va començar a la ciutat índia de Dajeerling fins al Kàthmandu nepalès, on van fer un trekking de sis dies fins al peu de les muntanyes de l’Himàlaia.

Sobretot va recordar les visites a molts temp les hindús i pagodes budistes que va trobar al llarg dels dies de viatge, i del bon clima de convivència entre aquestes dues religions. La Núria va parlar també de l’amabilitat de les persones que els van acollir i de les seves costums religioses i culturals. Tot plegat un bon començament per un cicle de xerrades que pot ser força interessant.

Final del Ramadà, danses Uigurs

Per fi s’acabava el ramadà. De bon matí els homes vestits amb les seves millors robes, s’apleguen al voltant de la mesquita d’Id Kah per fer la oració del final del dejú. Durant el dia la gent ho celebra, les dones passegen amb els seus vestits de colors i els nens reben regals.

La plaça està plena. Dalt la porta de la mesquita, quatre musics toquen una música que convida a la festa. De repent uns nois joves comencen a ballar una dansa tradicional. La gent els envolta i poc a poc s’afegeix. Al cap d’una estona la plaça és una gran rotllana i els joves no paren de ballar aquesta hipnòtica dansa, com ho havien vist fer als seus pares i avis.

Sembla que rés no hagi canviat, sembla que les costums es mantenen, llevat d'aquella pantalla gegant de televisió que els xinesos han posat davant la mesquita, com un signe del seu progrés i també d’ignorància i manca de respecte als uigurs i a la seva cultura en un lloc tant important com es davant la mesquita.

I els joves continuen ballant…