dijous, juny 25, 2009

Descobreix Cuba, entre l’ahir i el demà

Des d'aquest blog ens fem ressó i us volem convidar a l'audiovisual i xerrada que amb el títol “DESCOBREIX CUBA, entre l’ahir i el demà” tindrà lloc el proper divendres 3 de juliol, a les 19h. al Centre Cultural Can Fabra al districte de Sant Andreu. Amb Sandra Carreras, tot just tornada d’un viatge per Cuba, que ens portarà l’actualitat d’aquesta illa caribenya i Ania Liste Aguilar, periodista i articulista cubana resident a Barcelona.

La República de Cuba és un Estat del Carib integrat per l’illa de Cuba -la més gran i la segona més poblada de les Antilles-, l’Illa Juventud i d’altres illes de menor tamany que es troben al voltant. La seva capital és l’Havana (fundada l’any 1515 i amb la seva ciutat vella declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco), amb més de dos milions d’habitants, i d’altres ciutats destaquen per la seva història cultural, artística, gastronómica, esportiva o social com: Santiago de Cuba, Camagüey, Holguín, Trinidad o Santa Clara.

Al voltant de 300 platges naturals de sorres blanques, fines i aigües transparents la privilegien. La més coneguda és Varadero, no obstant això, a l’est de la capital, en els “cayos” del nord -Ciego de Ávila i Villa Clara-, així com en Holguín i en Cayo Largo del Sur, existeixen altres similars. Tres grups muntanyencs, dos llargues regions de sabanes, nombroses valls coneguts internacionalment com Viñales, Yumurí i Los Ingenios, recorren la Illa en la seva extensió. Salts i cascades en bells rius com el Hanabanilla encanten als amants de la natura.

La Història de Cuba, i de tota Amèrica Llatina, té un abans i un després en l’arribada europea de 1492 i la posterior conquesta. La desaparició dels indígenes taïns, arauacs, guanahatabeis i ciboneis i l’arribada a Cuba de colons blancs europeus, una gran quantitat d’esclaus negres (amb una diversitat regional amplíssima) i, en menor mesura, xinesos va canviar radicalment la composició ètnica de l’illa.

Altres moments importants de la seva història recent han estat: La lluita per la independència que va començar el 1868 i va continuar durant el segle XIX fins a la Guerra de Cuba de 1898 entre Espanya i els Estats Units, la revolta guerrillera (la Revolució Cubana) contra la dictadura de Batista que va comportar l’establiment d‘un nou model polític a partir de 1959, la invasió de Playa Girón (1961) per diversos grups d’exiliats (armats i entrenats pel govern dels Estats Units i amb el suport de la CIA), que va provocar que el govern, inicialment nacionalista, de Fidel Castro declarés el caràcter socialista de la Revolució Cubana, i que s’intensifiqués l’acostament de Cuba cap a la URSS, la Crisi dels míssils (1962), el bloqueig econòmic, d’aliments i medicaments o des de l’aprovació de la Llie Helms-Burton (1996) per part dels Estats Units.

Tanmateix, aquests darrers mesos, amb al desaparició de Fidel Castro de la primera línia, el canvi de govern als Estat Units o l’acord de l’Organització dels Estats Americans (OEA) d’ anul·lar la Resolució 7, aprovada el 1962, que va suspendre Cuba com a membre actiu de l’organització, sembla que s’obra una nova etapa en la vida de milers de cubans i d’aquest país.

Cuba és aquesta història i és un paradís d’inigualable bellesa, és una poble culte i reflexiu en continua evolució, és passió, és lluita, és música, és crítica, és art… Cuba és un país de contrastos… i per parlar de tot això us convidem a la xerrada:

dijous, juny 04, 2009

L'aventura de viatjar: Cambodja i Vietnam a través del Mekong

Ahir es va tancar, fins després de l'estiu, el cicle de projecció d'audiovisuals "L'aventura de viatjar" al Centre Cultural de Cambrils. La projecció va anar a càrrec dels autors d'aquest blog, amb el títol "Cambodja i Vietnam a través del Mekong".

Des d'aquí volem donar les gràcies, a tots els que hi vau assistir, per la bona rebuda, l'interès i pel caliu que ens vau mostrar durant l'acte.

Us adjunto la notícia publicada a la revista digital del municipi i l'enllaç.

"L’aventura de viatjar" descriu els paisatges i les vivències a Cambodja i Vietnam

Text i fotografia Josep Maria Ferrando

"Lluís Bono i Núria Borràs van mostrar, ahir al vespre, el seu viatge a través de Vietnam i Cambodja

Un viatge fascinant a Cambodja i Vietnam a través del Mekong va ser el títol de la xerrada-col.loqui que va tenir lloc ahir al vespre al Centre Cultural i Ocupacional, dintre del cicle l’aventura de viatjar. El títol descriu de la millor manera possible el viatge que van fer la Núria Borràs i el Lluís Bono a aquests països asiàtics l’octubre de l’any 2005.

Amb la projecció de fotografies de molta qualitat i la música adient aquesta parella viatgera va saber encomanar la seva passió pels viatges al públic que omplia una bona part de la sala.

Els viatgers van descriure els paisatges i vivències de la seva estada a Cambodja i Vietnam. Van començar visitant els temples d’Angkor de la selva combodjana, la capital del país, Phnom Penh, després van passar a Vietman, fent el recorregut pel delta del Mekong i desplaçant-se cap al nord del país, visitant ciutats com Hanoi, gaudint d’uns dies de treking per les muntanyes, i finalitzant a Halong Bay on hi ha més de mil sis-centes illes.

La Núria i el Lluís van saber transmetre als nombrós públic assistent una mirada molt acurada que va molt més enllà del viatge turístic, parlant del tipus de menjar, de l’amabilitat de la gent, de les seves costums, de la varietat d’ètnies i de molts altres petits detalls que van fer reviure el seu viatge."
Entrades relacionades:

Vietnam a Radio Nacional d'Andorra

dilluns, juny 01, 2009

Projecció audiovisual i xerrada: Cambodja i Vietnam a través del Mekong

Aquest dimecres 3 de juny, a les 20.30h, al Centre Cultural de Cambrils (Tarragona) i dins del cicle "L'aventura de viatjar", realitzarem una xerrada-col·loqui, amb projecció de fotografies sobre Cambodja i Vietnam, recordant el viatge que vam fer l'octubre del 2005 a través del Mekong.

Sota el títol "Un viatge fascinant: Cambodja i Vietnam a través del Mekong" esperem reunir força amics i enamorats del viatge i gaudir tots junts d'una bona estona, comentant anècdotes i aventures d'aquells dies.

Us hi esperem!

dimarts, febrer 24, 2009

Audiovisual i xerrada sobre la Ruta de la Seda

De Bishkek (Kirguizistan) a Xi'an (Xina)

Aquest divendres 27 de febrer, a l'Espai 210 (c/ Padilla, 210 baixos), en el barri de la Sagrada Família a Barcelona) i dins del cicle "Els secrets de la Ruta de la Seda", realitzarem una projecció de fotografies i xerrada sobre el Kirguizistan i la Xina, rememorant el viatge que vam fer seguint la Ruta de la Seda, l'any 2007.

Però abans, a les 19.00 hores, tindrà lloc el passi de la pel·lícula “La historia del camello que llora” (90 minuts), 2003. Alemanya – Mongòlia / Direcció; Byambasuren Davaa i Luigi Falorni / Nominada a l’Oscar com a Millor Documental curt 2005, Premi de la Crítica Internacional en el Festival de San Francisco 2004 i Premi del Públic en el Festival de Karlovy Vary 2004.

I per tancar el cicle “Els secrets de la Ruta de la Seda” es realitzarà un petit àpat (pica-pica) amb productes de la Ruta de la Seda acompanyats per l’Asyl Ryskulova que ens oferirà un bon grapat d’anècdotes i comentaris sobre la gastronomia d’aquestes terres.

Us hi esperem!

dijous, febrer 12, 2009

Cinema, audiovisuals, xerrades i gastronomia de la Ruta de la Seda

Ens fem ressò i us volem convidar a les activitats que organitza Amu Daria associació per a la promoció cultural de la Ruta de la Seda, durant la segona quinzena del mes de febrer en l'Espai 210 (c/ Padilla, 210 baixos, en el barri de la Sagrada Família a Barcelona).


S'hi faran diferents activitats de divulgació de la història, la cultura i les tradicions de la Ruta de Seda: Cinema, xerrades, imatges, gastronomia...

Dimarts 17 de febrer a les 19.00h.

Passi d’un capítol de la sèrie “La Ruta de la Seda” (50 minuts, sèrie deTV), 1980.

Aquesta és una sèrie mítica entre els amants dels viatges i de la Ruta de la Seda. Filmada en coproducció entre les televisions públiques xinesa i japonesa de 1980 i que va ser emesa per TVE 2 a principis dels anys 80; era el primer cop que una televisió estrangera entrava a Xina des de la creació de la República Popular.

Es passarà el capítol 1 “Esplendor de la Antigua Changang” dedicat a explicar la Ruta de la Seda, el descobriment dels guerrers de terracota i la que fou un dels extrems de la Ruta, Xi’an, capital històrica de la Xina.

Un cop finalitzada la sessió de cinema hi ha una xerrada amb l’Olivier Soriano, autor del blocs “La Ruta de la Seda”, “De Bukhara a Tashkent en bicicleta” i “Rutas legendarias” que acompanyat pel Behzod Sultanov de l'Uzbekistan ens parlaran de la bellesa de ciutats com Samarcanda i Bukhara.

Posteriorment, podem visitar l’Exposició “Mirades de la Ruta de la Seda” d’Eduard Balsebre (imatges del seu viatge de vuit mesos per l’Àsia Central i la Xina) que hi haurà al vestíbul.

I per acabar, podem prendre un petit refrigeri amb productes del Kirguizistan, acompanyats per l’Asyl Ryskulova que ens descobrirà alguns dels secrets d’aquesta cuina: amanides, arròs, formatge, pastes de mel, te i d’altres...

Divendres 20 de febrer a les 19.00h.

Passi pel·lícula “El Silencio (Sokout)” (76 minuts), 1998.
Iran – Tadjikistan – França / Direcció i guió: Mohsen Makhmalbaf. Premi CinemAvvenire, menció especial Sergio Trasatti i medalla d’or de la Presidència del Senat Italià en el Festival de Venècia 1998.

Per al nen Jorshid, escoltar és vital atès que és cec. El Jorshid no només escolta música sinó que és afinador d’instruments musicals. Per poder subsistir sense la vista, ha après a escoltar la música de tot el que l’envolta.

Un cop finalitzada la sessió de cinema hi ha una xerrada amb el Xavier Tarafa, autor dels blocs TransTadjik (relat de la seva ruta en bicicleta per la Pamir Highway) i Els viatges del Xavi que ens descobrirà la vida a les muntanyes del Pamir, el sostre del món.

Dimarts 24 de febrer a les 19.00h.

Passi pel·lícula “El camino a casa (Wo de fu qin mu qin)” (95 minuts), 1999.
Xina / Direcció: Zhang Yimou / Premiada amb l’Ós de plata i el Premi del jurat del Festival de Berlín 1999.

La pel·lícula Wo de fu qin mu qin de Zhang Yimou és una altra petita mostra de les delícies del cinema asiàtic.

L’inici de la història, filmat en blanc i negre, comença amb el retorn del fill que un dia marxà a la ciutat i que des d’aleshores no havia tingut mai temps per tornar a casa, fins ara, que el seu pare ha mort. El nucli fonamental de la pel·lícula,
filmat en color, comença en el moment en què el fill recorda la història d’amor de la seva mare i del seu pare, cosa que el permetrà entendre l’abast i el valor que tenen els records i la tradició per la seva mare i, tot i que no n’era conscient, per ell mateix.

Un cop finalitzada la sessió de cinema es preveu fer una xerrada amb el Kim Herrero que durant l’any 2007 va fer la Ruta de la Seda des d’Istambul a Xi’an i podrà mostrar-nos el rostre més humà d’aquesta mítica Ruta.

Divendres 27 de febrer a les 19.00h.

Passi pel·lícula “La historia del camello que llora” (90 minuts), 2003.
Alemanya – Mongòlia / Direcció; Byambasuren Davaa i Luigi Falorni / Nominada a l’Oscar com a Millor Documental curt 2005, Premi de la Crítica Internacional en el Festival de San Francisco 2004 i Premi del Públic en el Festival de Karlovy Vary 2004.

En el desert del Gobi (es troba entre Xina i Mongòlia) encara es conserven tradicions ancestrals. Aquesta pel·lícula és un meravellós documental d’un d’aquests esdeveniments: el naixement d’una cria de camell, el rebuig per part de la mare del nounat i la solució que aquesta cultura mil·lenària ofereix a aquesta situació.

En finalitzar la sessió de cinema, tindrà lloc una xerrada amb els viatgers i autors de la web Més Enllà i el bloc Literatura viatgera, el Lluís Bono i la Núria Borràs (autora de Pels camins del món) que ens relataran la seva ruta per l’hospitalitat del Kirguistan, els basars de Xinjiang i Xina.

I per tancar el cicle “Els secrets de la Ruta de la Seda” realitzarem un petit àpat (pica-pica) amb productes de la Ruta de la Seda acompanyats per l’Asyl Ryskulova que ens oferirà un bon grapat d’anècdotes i comentaris sobre la gastronomia d’aquestes terres.

Us hi esperem.

dilluns, novembre 24, 2008

Últim dia a McLeod... i a l'India

McLeod Ganj, 26 d'octubre de 2008.

Avui és un dia molt especial pels tibetans exiliats a McLeod: és el 48è aniversari de la fundació del TCV, Tibetan Children Village, l’escola on s’eduquen, allotgen i cuiden els nens i nenes tibetans que s’han exiliat de la seva terra. Han travessat els Himalàies pel seu propi peu o penjats de l’esquena dels seus pares, d’algun familiar, veí o monjo amb qui els progenitors han dipositat totes les esperances d’una vida millor. El camí és llarg, dur i fred, no exempt de perills, doncs ja sabem que els xinesos disparen a matar quan alguna cosa es mou prop de la línia.
Els quatre quilòmetres de carretera fins el cim de la muntanya són una riuada de gent. Hi assisteixen els més de 600 alumnes, els antics estudiants, els seus pares i familiars i el poble sencer. A la festa hi ha música, danses tradicionals i guardons als millors estudiants, que són entregats pel Karmapa. Presideix l’acte Sa Santedat el XIV Dalai Lama del Tíbet. Quan hi arriba, els milers d’assistents construeixen un silenci respectuós i una veu d’àngel l’acompanya fins que s’asseu. El seu discurs arriba, del cert, a tots els cors.


A migdia, tornem cap al poble. Ara hem d’agafar l’autobus en direcció Delhi, l’avió cap a Mumbai, després Helsinki i, finalment, Barcelona. El final del viatge ja està aquí. L’hem allargat tant com hem pogut però s’està esgotant, com les bateries d’un joc regalat per Nadal. Ens diem que no és hora de lamentar-se ni d’estar tristos, sinó de donar gràcies pel gran viatge que hem viscut, ple d’alegries i de bones estones, i de deixar pas a la il·lusió del següent.

Només ens queda donar gràcies a tots els que han compartit estones amb nosaltres. Gràcies a Suraj per portar-nos sans i estalvis des de Manali fins Leh, a la Ruth i a l’Amir per la pastilla d’Edemox, a Hafeez per oferir-nos la seva amistat, a la Júlia per riure sempre, a Juan per les seves aventures, als nois del Gesmo per la seva alegria, a la Caroline, la Berenika i el Phillip per compartir la música i les bones estones, a la noia de l’Oogos per buscar-nos la millor taula, a Khalsang per cantar-nos cançons tibetanes, al seu amic de l'agència per ajudar-nos a allargar l'estada a McLeod, a Goddfred pel seu consell, al men-tsee-khang per la medicació per una millor vida a Occident... també a S.S. el Karmapa, per beneïr-nos tres cops i a S.S. el Dalai Lama, per mirar-nos als ulls i transmetre’ns aquella pau.

Però sobretot i molt especialment, gràcies Lamu, Anju i àvia per la vostra hospitalitat i pel vostre amor. Esperem veure’s ben aviat.

Gràcies a tots.

Free Tibet!

dimecres, novembre 12, 2008

Un dia més a Mcleod Ganj

Dijous, 23 d'octubre de 2008.

Com cada matí, des de fa 10 dies, anem al temple del Dalai Lama per veure la discussió dels monjos i intentar atrapar una mica d’aquella pau per endur-nos-la a casa.
La discussió es acalorada, com tots els dies: el monjo rialler que discuteix apassionadament, el vergonyós que seu i es posa vermell quan li toca el torn de replica… Ja els coneixem, hem vist aquesta pràctica quasibé cada dia durant les dues setmanes que hem estat aquí.




Per la tarda tornem al temple per veure la puja i de nou la discussió. Estem enganxats!!
Més tard trobem al noi de l’agència i un amic seu tibetà; passegem i anem plegats a prendre te. L’amic ens explica que va marxar del Tibet de ben petit, el seu pare el va portar fins Mcleod i el va deixar a l’escola tibetana. D’això ja fa més de 15 anys. Ara, la seva mare de 76 anys ha creuat a peu els himalaies per arribar fins aquí i veure’l. Ell, que actualment viu al Japó, ha demanat un permís a la feina per venir. Marxa d’aquí una setmana sabent que mai més podrà veure la seva mare, que d’aquí a tres anys creuara de nou els passos de muntanya per tornar a la seva terra, ara ocupada per la Xina.
Els exiliats fugen a l’hivern, perquè degut a les baixes temperatures i la neu l’exercit xinès te pocs militars desplegats a la frontera. Creuen de nit per no ser vistos, perquè en cas de ser localitzats l’exercit xinès dispara a matar.
I aquesta es sens dubte la trista realitat d’un poble oprimit per un govern feixista.

dimecres, novembre 05, 2008

Retorn del Dalai Lama i visita Norbulignka

Avui torna S.S el Dalai Lama a Mcleod. Anem a l’entrada de la seva residència i seiem al costat de dues dones tibetanes que no paren de riure. Comparem els nostres “rosaris” budistes amb els seus; riem quan assenyalen una dona occidental que porta una khata al coll com si fos una bufanda.

Després de dues hores d’espera sonen les trompes del monasteri: el Dalai Lama està arribant. Així que ens aixequem tots i ens inclinem per donar-li la benvinguda. Va assegut a la part davantera d’un tot-terreny, rient i amb una cara de felicitat que s’encomana. Se’l veu amb bona salut i content de ser altre cop a casa. Ha estat un instant, però l’hem vist i ens ha donat la seva benedicció; tothom marxa content i satisfet, tant tibetans com occidentals. Se’ns dubte que ha estat un dia especial.


Dimecres, visitem l’institut Norbulignka que va ser creat per ensenyar i preservar les arts tradicionals tibetanes com la creació d’estatues, els thangkes i els bordats. L’institut està rodejat d’un jardí japonés amb pontets que creuen petits rierols i cascades i que donen una sensació de pau i frescor fantastics. Hi ha una botiga on està a la venda part de l’art que es crea aquí. Els thangkes son els més bonics que hem vist mai però els preus son prohibitius: el més barat 400 €.

Per anar només cal que agafeu el bus de Mcleod fins Dharamsala i allí pregunteu pel que va a la residència del Karmapa, ja que Norbulignka sembla que no ho coneixen. Baixeu davant l’escola del Sagrat Cor, abans de creuar el pont sobre el riu. Des de l’escola, només hi ha 1 km. Un rètol ho indica.



dijous, octubre 30, 2008

Pràctiques budistes

Entre les dues fotografies hi han més de 60 anys de diferència, però aqui, al complexe monàstic de S.S. el XIV Dalai Lama no sembla que hagi passat el temps. I es que la tradicions continuen malgrat ser a l’exili.
El monjo, alhora que pica amb les dues mans i amb el peu al terra, formula una pregunta; si la resposta no es la correcta o no hi està d’acord pica amb el revers de la mà sobre el palmell per negar la resposta.
El Dalai Lama anima als monjos a continuar aquesta pràctica que forma part de l’aprenentatge de la filosofia budista.
Si esteu interessats en veure-ho cal que pregunteu els horaris al personal de seguretat de l'entrada.

diumenge, octubre 19, 2008

La vida a Mcleod

Una de les raons d’anar a Mcleod Ganj es poder veure les activitats desarrollades pel govern tibetà a l’exili. Però abans canviem d’hotel per tercer cop. La raó es que n’hem trobat un altre millor per un preu semblant. Està apartat del centre, en una zona més tranquil·la i l’habitació es enorme, fins i tot tenim una petita zona que anomenen chillout: té un matalàs al terra, amb coixins per seure al costat d’un gran finestral. Hem posat el reproductor de música que hem comprat, els cd’s amb música de relaxació, l’incens sempre encès… us ho podeu imaginar?


Després, hem visitat la biblioteca d’obres i arxius tibetans on es guarden els textos que es van salvar durant la Revolució Cultural, el 40%. El Museu Cultural Tibetà, on hi ha l’únic mandala de fusta fora del Tibet, segells i monedes tibetanes i nombrosos budes.
També hem visitat la Cooperativa Tibetana d’Artesania on els empleats son refugiats nouvinguts.
A 4 km hi ha l’escola tibetana on s’ensenya als alumnes en el seu idioma. Molts d’aquests nens han vingut des del Tibet; els seus pares els han enviat perquè aprenguin la seva cultura davant la impossibilitat de fer-ho al seu país per l’ocupació xinesa i la imposició de la cultura Han. Segons una revista local, l’any passat van arribar 850 nens; aquest any el govern xinès només n’ha permés sortir 15.

L’endemà visitem el monasteri on temporalment està residint el Karmapa. El seu monestir és el de Rumtek, a Gangtok, però el govern indi no li permet anar i tots els seus moviments estan vigilats per soldats indis. Per anar hem hagut d’agafar el bus a Mcleod i canviar a Dharamsala. Només hem trigat una hora en recórrer els 12 km!!. Tornar ens ha costat el doble de temps perquè hem hagut d’esperar una hora a l’estació. Però el dia ha estat fantàstic perquè hem pogut assistir a la seva audiència i ens ha tornat a beneir agafant-nos fort de les mans.
Sopem en un mexicà i devorem una amanida grega netejada amb aigua mineral i unes saboroses entxilades de pollastre i verdures.
Avui, diumenge, toca festa. Passegem fins el monestir del Dalai Lama i asseguts a l’ombra ens relaxem escoltant música i llegint. Per fer gana, fem la kora al voltant del complexe entre boscos i molinets d’oració.
Dinem al Namgyal Café, que forma part del monasteri i ofereix formació professional als joves tibetans. Després assistim a la inauguració del Rogpa, una botiga-cafè on els beneficis són destinats als nens tibetans exiliats.
I bones notícies: el Dalai Lama torna demà.