On estem?...

24/11/2007

... doncs estem al paradis.

Prachuap Khiri Khan es una petita ciutat que mes aviat sembla un poble, situada a la costa sud de Tailandia.

A Prachuap Khiri Khan hi van a fer turisme els Thai, pero no hi van els occidentals que prefereixen altres zones on els resorts internacionals estan establerts per tot arreu, com Phuket, Krabi, etc... Potser aquella part de la costa sigui mes bonica, no ho sabem, pero de ben segur que no es tant tranquila.

Ahir, en una platja rodejada de palmeres nomes hi erem tres persones: nosaltres dos i un basc, Xabier, que passara una llarga temporada per Asia viatjant.

Per accedir a la platja, has de creuar una base militar... i la pista d'aterratge. I es que durant la segona guerra mundial Thailand, per tal de no ser envaïda, va signar un acord amb els japonesos perque accedissin per aqui a Myanmar, que es troba a nomes 20km, en la seva lluita contra les tropes angleses.

Per aixo la ciutat recorda alguna d'aquelles pel.licules americanes en que surten bases navals al pacific. A part d'aixo, es un bon lloc per viure ja que esta tot molt net, els carrers ben asfaltats i amb voreres amples. La gent es molt agradable i tot i que la majoria no parla angles, sempre s'aturen per saludar-nos o toquen el claxon del vehicle i ens saluden amb la ma.

A 6 km hi ha un petit poblat de pescadors i per tant es facil menjar peix o marisc, encara que al seu estil... picant.

Surin

19/11/2007

Surin es una petita ciutat situada al nordest, a pocs quilometres de la frontera amb Cambodja.

El motiu de la nostra visita es veure els temples khemers que hi han per la zona i Surin ens va semblar una bona base per accedir-hi.

La ciutat es molt tranquila i practicament no hi han turistes, excepte durant els dies que es celebra el festival d'elefants. La gent es molt agradable i s'esforcen per parlar amb tu, perque la majoria no parla angles.

Per visitar els temples de Phnom Rung i Muang Tam has d'agafar un bus fins Ban Tako, alli has de negociar un transport fins les ruines que es troben a uns 20km de distancia. Nosaltres i vam anar en pickup.

Els temples, tot i que estarien a la cua dels que hi han a la zona de Siem Reap (Cambodja), estan molt ben restaurats i el fet que no hi hagi turistes fa que la visita sigui mes tranquila.

Pak Chong

18-11-2007

Ahir vam comprar una guia de segona ma a Khaosan, la Footprint, amb la idea de coneixer una Tailandia no tan matxacada turisticament, apartada de les rutes classiques. El 90 per cent de la gent que hem vist al llarg del viatge porta la LP, aixi que potser sera bo provar de canviar.

I la Footprint ens ha portat fins a Pak Chong, al nord-est del pais, la zona mes desconeguda i no per aixo la menys bonica (aixo volem descobrir). La idea es anar al Parc Nacional de Khao Yai i despres cap a Surin, per visitar ruines de l'imperi khemer.

I com cap guia es perfecta, aquesta no ens ha dit que desde Pak Chong fins al parc hi ha 25 km, que no hi ha cap transport (ni taxi, aqui no hi ha taxis!) i que s'ha d'anar fent auto-stop. La idea de fer dit fins al parc, dins fer un trekking durant tot el dia i despres tornar a fer dit,... no, no, no, aixo ja ho hem fet a l'Irkeshtam, aqui no estem per a aquestes histories.

Aixi que hem passejat pel poblet i hem fet vida al mercadet nocturn, veieu quines fotos:

peixet i ... encara no sabem que es

aixo si: perdiuetes i granotes

Bangkok

16-11-2007

com la familia ja sap, avui celebrem el nostre aniversari de boda. Ho hem calculat per poder navegar pel Chao Praya, menjar be i gaudir-ho.

A l'hora de la veritat, hem dinat un "phai thai" a Khaosan Rd i hem passat el dia sense fer res que menjar i beure.

Palau Reial, des del Chao Praya

Bye bye Xina, sawasdee Thailand.

15-11-2007

Avui ens hem acomiadat de la Xina en un dia de pluja. L'hivern se'ns tira a sobre alla on anem aixi que... bye bye Xina.

Enrera hem deixat una ruta ben llarga, una ruta de la seda que ja no es el que era, i que gracies a la infrastructura ferroviaria xinesa, hem pogut recorrer comoda i rapidament.

Fa segles, la distancia a recorrer pels mercaders des d'un caravanserai fins un altre era d'uns 30 km, distancia aproximada que es feia en un dia a camell. Ara, en 24 hores pots recorrer mes de 1000 km.

Durant el recorregut, encara hem pogut observar influencies de la ruta de la seda, com ara els camells Bactrians que provinents d'Afganistan se'n troben al Kyrgyzstan o al Ladakh. El pa rodo i pla, tant tipic dels paisos arabs. O l'influencia de l'islam en llocs tan allunyats com ara Xian.
Ara queda pendent recorrer el seguent tram: d'Osh a Istanbul... ja veurem quan.

Pero el nostre viatge continua, aquest cop per Thailand, aixi que... sawasdee Thailand!!!

Dali, mercat de Shaping

11-11-2007

Despres de fer una mica el gandul carrer amunt carrer avall, de haver acontentat el nostre estomac amb menjar occidental, pastes i te, avui hem anat al mercat de Shaping, uns 30 km al nord de Dali.

Shaping es un poble rural en el que cada dilluns pren vida un mercat frequentat per homes i dones de l'etnia "bai", que baixen de les muntanyes per comprar i vendre els productes de l'horta, aviram i roba.

tot aixo que venen son bolets, estranys, no?

Dali

09-11-2007

Doncs si, de moment seguim a Xina, al Yunnan. Hem tirat cap al nord-oest, a veure si aconseguim sortir de les ciutats i xafar una mica de terra, veure verd, deixar els busos, agafar una bici,...

Dali es super turistic, sobretot de turisme xines. El seu barri antic, enmurallat i empedrat, es molt bonic i ideal per descansar i no fer res, regirar botigues,... Aixi que, a fer el que toca, NO RES.


I aqui van unes quantes fotos, que la meva germana diu que no surto mai i em vol veure.

Un dels carrerets de Dali

A l'hora de dinar

Fried beef with vegetables in oyster sauce. Vaja, que molt bo.




A l'hora del postre



I de nit, una de les portes d'entrada a de la ciutat vella

Emei i Kunming

05-11-2007 Emei

Hem passat dos dies a la vora del Mont Emei, una de les sis muntanyes mes sagrades de Xina. El bosc es maco, ple de micos i temples. Si no vols caminar (3 dies fins al cim) els autobusos i teleferics et porten fins el cim, aixi que imagineu com sera la muntanya.

Jo he passat de caminar i d'anar en bus turistic, aixi que m'he quedat al poblet fent vacances, es a dir, sense fer res. Lluis ha pujat muntanya amunt amb els bascos, visitant els temples que hi ha, durant unes quatre horetes.

I amb tants autobusos i trens com te la Xina, un altre tren nocturn ens ha portat a Kunming, ja a la provincia del Yunnan.

Unes quantes fotos per a que vegeu com hem passat el dia.

Menjar japones, per variar...!!

Planificant la ruta. Cap on tirem? Yunnan o Laos?

ni nosaltres ho sabem.

Chengdu, Buda de Leshan

05-11-2007

Aquest mati hem fet motxilles de nou per anar a visitar l'impressionant Buda de Leshan, excavat a la roca davant mateix del riu. Aquesta mole de Buda medeix ni mes ni menys que 71 metres, la seva construccio va durar 90 anys i la intencio era calmar la furia del riu, que havia causat moltes morts de pescadors.

Chengdu. Ossos panda, Wenshu Temple i fotos

01-11-2007 a 02-11-2007

Felicitats papa!!! enyoravem la castanyada, amb els panellets i moniatos, pero hem comprat unes quantes castanyes i un parell de patates dolces (com diuen aqui) i ho hem celebrat al tren nocturn, cami de Chengdu.

Ja estem a Chengdu!! anem baixant i fent ruta, de moment no hem agafat cap vol, tot per terra. Hem visitat el centre de reproduccio i cria d'ossos panda, em sembla que es l'unic que hi ha al mon. Mes guapets...!

I ens hem pres quatre dies de descans, passejant tranquil.lament per la ciutat.

El nostre allotjament, Mix Hostel, es una guest molt xula i acollidora, super recomanable. No surt a la LP, senyal que es bona, mireu l'entrada:

Molt a prop hi ha el Wenshu Temple, de budisme zen, molt maco, amb tot de pavellons i templets i sales d'oracio, aquesta es nomes una d'elles:

Una fira pels voltants anomenada "2es jornades de l'alimentacio", on ens hem deleitat amb menjar japones:

i un monestir de monges, on hem assistit a l'oracio de la tarda, una xulada.

Hem coincidit amb uns bascos molt enrotllats, l'Asier i el Gochon, que han fet 20 dies d'escalada "pel monte". Han arribat a Chengdu i han atracat el Pizza Hut i el McDonald's. Ja fa dies que estem junts. Si ens avorrim, parlem de politica... imagineu el que surt d'aquelles converses!

Xiahe, monestir de Labrang (2)

Avui hem tornat a repetir la Khoraja (si no vols caldo, dos tasses!) pero amb camera de fotos i de video, al mes pur estil guiri.

Aqui van unes quantes fotos dels temples.

Hem tingut sort d'enganxar el moment de la "puja", l'oracio de pregaria, en el que la gent dona ofrenes als monjos -en forma de diners- embolicats amb un paper en el que demanen una determinada oracio. Abans de la "puja", uns monjos feien sonar les llargues trompes des de dalt de la teulada d'un dels temples. A les escales, un monjo ha comencat a cantar

i en pocs minuts les escales s'han omplert de monjos cantant mantres. Ha estat al.lucinant.

Xiahe, monestir de Labrang (1)

29-10-2007

Xiahe es l'ultim punt de la Ruta de la Seda que visitem. El que hem fet ha estat una linia recta des del Kygyzstan fins Xi'an i despres tirar cap endarrera per seguir un altre dels ramals. Per que la Ruta de la Seda no era nomes un unic cami, sino molts camins que seguien els mercaders i que junts van permetre un intercanvi de productes, idees i cultura des d'Orient fins a Occident, en tota la seva extensio.

El cami des de Tongren a Xiahe es una petita aventura. Hem hagut de pujar a l'autobus a empentes, combatent amb tibetans i xinesos i els seus respectius sacs i caixes. Els seients son tamany "pitufo" i hem hagut de fer les 5 hores de trajecte mig girats cap al passadis. Feia un fred intens, tot el viatge hem anat amb el bomber, els guants i la gorra. Als peus, portavem dos parells de mitjons i sota els pantalons, uns altres d'interiors. Es el que fan ells per combatre el fred i ha estat molt bona idea comprar-los. Les fotos amb aquesta indumentaria de roba interior tan sexy, ens les guardem per nosaltres...

El paisatge es precios, arribem a una alcada de 3.300 metres i veiem els iacs pasturant per la vora de la carretera. Alguns passegen pel poble. En una parada, mengem un iogurt casola recent fet, ves a saber si amb llet de vaca o de dri. Els cims nevats s'amaguen darrera les muntanyes que ens envolten i de tant en tant es deixen veure.

Xiahe es un altre dels sis monestirs de l'ordre dels barrets grocs, juntament amb el de Kumbum. Son els dos que es troben fora de la Regio Autonoma del Tibet.

Al costat mateix de l'hotel comenca un dels murs del complexe, amb tot de molinets d'oracio.

A dins hi ha un poble sencer, lamasseries, temples, sales d'oracions i escoles d'estudis superiors de teologia, astronomia i filosofia. El complexe neix a la falda de la muntanya i s'esten fins el riu. Els temples de mes al nord sembla que estiguin enclavats a la roca, les parets estan pintades amb armonia amb el terreny, del mateix color que la terra. Algus son blancs, com aquest, amb les finestres, els sostre i la vorada de la teulada ben guarnida.

La "khoraja" -la volta sencera voltant els molinets i orant en tots els temples que fan cada dia els tibetans- te una llargada de 3km. Impressionant.

Decidim comprovar-ne la duresa i intentem seguir els monjos, els homes i les dones, els nens i els vellets, amb la intencio de fer girar tots i cadascun dels 1174 molinets i donar les tres voltes de rigor - seguint el sentit de les agulles del rellotge- dins i fora de cada temple.

Abans d'acabar el primer mur, ja estem cansats i amb el brac dret adolorit.

Gairebe tothom ens avanca, saludant-nos i aprovant la nostra "khoraja". El sol se'n va i cada cop hi ha mes gent fent les seves oracions. Ara ja anem per la falda de la muntanya, per la meitat mes o menys. Un monjo vellet ens ajuda, indicant-nos el cami a seguir. Aprofito la forca que fa Lluis en moure els molins per no haver-los de moure jo, no em queden forces. En la meva defensa dire que estem a 3.000 metres, hi a aquesta alcada manca l'oxigen.

El monjo vellet para a descansar i li passa el relleu a una tibetana velleta tambe. Porta el cabell amb dos trenes que es lliguen entre elles a l'alcada de la cintura.

Es fosc i el final de la Khoraja sembla que no arriba. Com poden fer aquesta gent cada dia aquest exercici tan dur?

Just abans del final, hi ha diversos temples que cal voltar tres cops per fora i tres per dins. Estan gairebe seguits, i quan acabem estem totalment fets pols i marejats. Mes o mes ho hem acabat, prenem aire i respirem contents.

La doneta ens dona la ma i s'acomiada.

No hi ha nenes a la Xina

En un trajecte en autobus interurba entre Wushan i Luomen, uns 5km, m'he adonat d'una cosa: fa molts dies que no veig nenes.

I de tant extranyada que estic, decideixo comprovar-ho. Aixi es com m'he posat a comptar els nens i nenes que vec des de la cadira del bus, ja sigui a dins del vehicle com als carrers, que estan a rebossar de gent.

Se m'ha quedat la boca oberta i una suor freda m'ha pujat des del final de l'esquena fins al pit: Porto avistats 16 nens i nomes una nena.

I aixi ha sigut com he deixat de comptar.

Per contra, el govern xines va endurir el passat mes de maig les condicions d'adopcio internacional, argumentant que la bona situacio de l'economia del pais havia permes al govern ampliar a dos el nombre de fills que una familia podia tenir.

Mentida, mentida, mentida.

Algunes de les condicions eren tan absurdes com que els futurs pares adoptants no tinguessin cap problema d'obesitat.

No se que se'n fa de les nenes en aquestes terres on no hi ha cap garantia de respecte vers als drets humans i la Comunitat Internacional ho afavoreix donant-los-hi, com si d'un premi es tractes, l'organitzacio d'uns Jocs Olimpics.

Ni parlar ja de les exportacions. La globalitzacio arriba a limits insostenibles per a les economies pobres, i nomes ens beneficiem nosaltres, els paisos rics. Aqui els obrers i obreres estan tancats durant tot el dia en fabriques "legalitzades", on la jornada laboral es de dilluns a diumenge. I mentre nosaltres podem anar a les botigues a comprar jerseis de moda per 15 euros , les families dels paisos del tercer mon veuen com cada dia s'encareix el preu del panis que fan servir per fer les "tortitas", el seu pa, el seu aliment basic, o l'arros o el blat.

Pero tornant al tema de les nenes -perdo, estic "efervesida"com la tonica quan s'aboca al got - des d'aqui denuncio que a la Xina no hi ha nenes. No n'hi ha al carrer, no n'hi ha a les escoles, no estan als bracos de les seves mares.

I mentre el govern es dedica a posar traves a l'adopcio internacional, cada cop hi ha mes orfanats no reconeguts per l'estat on les nenes malviuen en insalubres condicions.

I aquest bloc, que segueixi clausurat i sense poder veure's a la Xina.
Tant se val, els xinesos no saben catala.

Tongren, monestir Wutun Si

28-10-2007

A nomes 6 km de Tongren es troba el monestir de Wutun Si. Hem arribat en taxi -ens demanen 6 yuans- mentre que el tio del minibus ens en demana 40 per cap. Aqui, molts cops val la pena emprar el taxi.

El monestir es coneix per les vuit estupes blanques alineades que flanquegen l'entrada. A la dreta, una d'enorme amb tot de dibuixos i figures de Buda, molt colorida. Aqui va la foto:

Dins, el monestir i el pati son vellets, mes amunt en restauren dos mes. L'entrada esta protegida per aquesta tela gruixuda i tupida.

El complexe es tot un poble, on les dones al mati netegen la casa, els monjos trafeguen portant aigua d'aqui cap alla i d'altres estan en petits tallers pintant "thankes", dibuixos de Buda sobre pell que es cusen despres sobre roba de colors i motius budistes. Aquests "thankes" engalanen les parets dels monestirs.

Estem tot el mati caminant i fent fotos per aquests carrerons, saludant a uns i altres. Fa fred.

Un dels temples guarda un Buda de grans dimensions, es daurat i acompanyat de Bodhisatves, les cames estan cobertes de "khates" que son aquests mocadors de seda blanca, senyal de bona sort i d'amistat. Aquest Buda, aqui on el veieu, deu fer 9 o 10 metres.

Un altre mati molt espiritual, ja que hem pogut passejar sols per tot el recinte. Aquesta zona encara esta per explotar, ja tocava!

I a la nit hem tornat al lloc habitual i hem xerrat novament amb els monjos, que dona la impressio que tenen tant d'interes en la cuina tibetana com nosaltres.

Tongren, monestir Repkong

27-10-2007

Ahir vam fer novament motxilles per anar a Tongren i,... deu ni do com pesen! Els xinesos son molt aficionats a beure te a totes hores i alla on vagis sempre hi ha termos amb aigua calenta, ja sigui als hotels, com al tren, com als restaurants. Per altra banda, els esmorzars que ells coneixen son les sopes de fideus. Res de cafe, sucs o pa torrat amb mantega.

Aixi que hem fet servir el cap: si comprem cafe -qui diu cafe diu Cola Cao- sucre i llet en pols,... tindrem uns esmorzars de pel.licula! I des del segon dia a la Xina que estem enganxats als supermercats, on podem trobar gairebe tots aquests productes, aixi com magdalenes, galetes,... i si!! fem cada mati uns esmorzars dignes de reis, i despres de dinar, no sol faltar el cafeto.

Per aixo ens pesen tan les motxilles!!

Tongren es un poble que es troba ja entrant cap a dins al Tibet (segons l'actual demarcacio, provincia de Gansu). La carretera que ens porta voreja un riu i s'envolta de muntanyes baixes i pelades. Com mes ens endinsem, la gent de l'autobus es comenca a alborotar. Ara passem per una corba pronunciada i en acabar-la, el turonet de la dreta ens deleita amb un petit txorten, envoltat de banderoles d'oracio. Mes endavant, una estupa blanca decora la corba del riu i tot d'inscripcions en tibeta adornen unes pedres disposades al costat de la carretera, amb vius colors. La gent esta contenta i el conductor posa un "cassette" de musica tibetana molt alegre. Bones vibracions.

El motor de la Xina edificadora ha arribat aqui nomes en els dos carrers principals, la resta estan gairebe intactes, amb cases de planta baixa. Al mig del poble hi ha el mercat, que rutlla a totes hores. Aqui tambe ens miren forca, pero no som els unics turistes, en total en som 5 al poble!

Als afores esta el monestir de Rebkong, pero a la seva vora, al costat de la filera dels molinets d'oracio, passa la carretera. Tot de fum, pitades i molt d'enrenou acompanyen els fidels mentre resen. Quin poc respecte, ves si no haguessin pogut construir la carretera per una altra banda.

A dins el complexe, molta gent fent la "khoraja", joves, families i avis, que caminen mes rapid que nosaltres, inclus amb el basto. Aquest exercici espiritual tambe els ajuda fisicament. Alguns fan la "khoraja" agenollats, se santiguen, fan tres passes i es tornen a agenollar. Aixi fins donar la volta a tot el recinte.

Hem descobert un restaurant que es diu "art de cuina", regentat per una noia tibetana. Serveix els plats amb una lleugeresa que es d'agrair, tot i que porta el seu nado penjat a l'esquena, lligat amb un mocador. Aqui fem la xerrada amb tres monjos que prenen te, parlem sobre el problema del Tibet. Ens diuen que esperen les Olimpiades en candeletes per manifestar-se i traslladar al mon sencer la situacio. Estarem a l'aguait.

Val a dir que aqui hem vist fotos del Dalai Lama i del Karmapa, impossible de trobar-les -sota castig- a la Regio Autonoma del Tibet. Ens diuen que aqui no hi ha cap problema. Extranya la politica que empra el govern sobre el mateix tema en regions veines.

Xining, Kumbum monestir

26-10-2007

Estem ja a la zona tibetana, coneguda com a "Tibet exterior", el territori que separava fa nomes cinquanta i pocs anys el Tibet de la Xina. Amb la invasio del Tibet per part de la Xina, aquesta regio ha passat a formar part de la provincia de Qinghai.

Ara, tots els retols estan escrits en xines el 95 per cent i el 5 per cent en angles, ni rastre de la llengua tibetana. A l'escola els tibetans han d'aprendre el xines i quan nosaltres els saludem amb "tashi delek", ben pocs saben que ho fem amb el que es la llengua dels seus pares i avis.

Anem en compte de no perdre el catala com ells estan perdent la seva llengua, perque la llengua es la cultura i la historia d'un poble, la nostra riquesa, i ens correspon a nosaltres conservar-la.

El poble que ha crescut a la vora del monestir ha estat "reconstruit" a l'estil xines, tot de ciment i edificis i botigues i retols comercials per tot arreu. De tibeta, nomes hi ha quatre botigues que venen objectes d'oracio. Pero, a l'aguait! son xinesos que regenten les botigues! I respecte al monestir, doncs li han canviat el nom, si el busques has de fer-ho com a Taer Si.

Kumbum es un dels sis monestirs del Tibet de l'ordre dels barrets grocs. El complexe consta de diversos temples i templets dedicats a diferents budes. El monestir principal es troba custodiat per dos monjos que demanen el tiquet d'entrada. No l'hem comprat, pero els diem "tashi delek" i marxem. Ells ens criden, ens pregunten d'on som i ens deixen passar!

A la sala de pregaries hi ha un enorme Buda daurat, amb uns ulls blancs que miren fixament cap a fora i tot rodejat d'ofrenes. Al costat, el pati, ple de molinets d'oracio. Seguim un parell de families tibetanes que fan la "khoraja", la volta a tots el complexe, passant per tots i cadascun dels templets, rodant tots els molinets d'oracio i fent ofrenes a tots els Budes i Bodhisatves. Hem fet reverencia a un bon grapat d'ells, tots daurats i enormes, uns d'asseguts, uns altres de drets, tots complimentats amb flors, fruites i espelmes amb mantega de iac (be, de dri, que es la femella del iac). L'ambient fa olor a encens, a xiprer que crema en petites xemeneies i a mantega.

Pel cami els monjos ens van saludant, els nens i nenes, entre prec i prec, ens demanen una foto, un altre monjo ens convida a un tros de pa del seu dinar,... es realment fantastic. I agraim aquest mati tan tranquil, ens ha aportat una mica de pau i espiritualitat.